La lectura preferida d'aquest any de Teju Cole té més de 300 anys d'història. "Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling, és una obra mestra: les històries que explica són boníssimes, fosques, divertides i terrorífiques. No hi ha res que hagi llegit en molt de temps que s'hi pugui comparar", comenta l'autor, que ha visitat Barcelona recentment per presentar el seu últim llibre d'assajos, Papel negro (Acantilado, 2025).

Fa gairebé quinze anys que Teju Cole (Kalamazoo, Michigan, 1975) va publicar Ciutat oberta –en català a Quaderns Crema, traduïda per Xavier Pàmies–, una novel·la introspectiva i subtil protagonitzada per un noi que es passeja per la Nova York contemporània i la descriu amb una prosa exquisida i alhora crítica amb els rastres de racisme i colonialisme que encara s'hi poden trobar. Cole, que des del 2018 ha canviat Brooklyn per Boston i és professor a la Universitat Harvard, ha visitat Barcelona per presentar un nou llibre, Papel negro (Acantilado, 2025; traducció al castellà de Miguel Temprano García). El recull d'assajos planteja un recorregut intel·ligent i erudit per alguns dels seus múltiples interessos culturals: dedica pàgines inspirades a il·luminar la pintura de Caravaggio o a reivindicar les ombres presents als quadres de Kerry James Marshall; recorda la seva afició juvenil pels animals a partir de la pregunta de si les panteres negres existeixen o són una invenció; homenatja una de les seves àvies; recorda Edward Said, autor d'Orientalisme i defensor de la causa palestina; explica també com des de l'arribada als Estats Units des de Nigèria, amb gairebé 18 anys, va començar a ser definit com a "africà".