Els fòssils són testimonis del passat i peces essencials per a la divulgació científica. Permeten entendre l'evolució, la història de la Terra i l'existència d'espècies ja extintes, com és el cas del mamut. Un animal que va conviure i relacionar-se amb els humans durant milers d'anys i del qual és essencial conèixer-ne més aspectes ara que el nostre planeta s'enfronta a grans desafiaments que rememoren inevitablement les condicions que se sospita que van contribuir a fer-lo desaparèixer, com ara la crisi climàtica o l'acció humana.

Com eren les mans dels antics homínids? I què podien fer amb elles els nostres avantpassats? L'anàlisi d'uns fòssils trobats al nord de Kenya ha permès posar una mica més de llum a aquestes incògnites. Es tracta de les restes d'una mà de Paranthropus boisei, una de les quatre espècies d'homínids –juntament amb l'Homo habilis, l'Homo rudolfensis i l'Homo erectus– que coexistien a l'Àfrica oriental fa entre 2 i 1 milió d'anys. L'anàlisi dels ossos d'aquest primat ha revelat que tenia una força d'agafada similar a la dels goril·les i una habilitat per fabricar eines semblant a la dels humans.

Quan fa dues dècades vaig començar en el camp de la virologia buscant tractaments antivirals, mai vaig pensar que el coneixement acumulat en el nostre àmbit podria contribuir anys després al disseny de noves teràpies per a l'Alzheimer. No obstant això, en els últims anys hi ha un interès creixent en laboratoris de tot el món, incloent-hi el nostre, l'IrsiCaixa, per entendre el paper que tenen els virus en el procés de degeneració neurocognitiva lligat a aquest tipus de demència. Aquests estudis estan, en aquests moments, començant a llançar resultats sorprenents.

Molt àgil, però de mida mitjana i amb unes petites banyes que li servien per aparellar-se o intimidar contrincants. Així era el Khankhuuluu –el príncep dels dracs, en mongol–, una nova espècie de dinosaure considerada l'avantpassat més modern dels gegants tiranosaures i que paleontòlegs de la Facultat de Ciències de la Universitat de Calgary acaben de descobrir. En una publicació a la revista Nature, els investigadors han descrit que aquest llinatge de depredadors va evolucionar després de l'extinció d'altres grans dinosaures depredadors fa uns 85 milions d'anys i, en efecte, proporcionen més detalls sobre l'evolució dels tiranosaures.