El millor camuflatge comença amb les paraules. Així, mentre els règims dictatorials alemany i italià es caracteritzaven inicialment en referència al seu màxim dirigent (hitlerisme, mussolinisme), a poc a poc es va imposar el més genèric nazisme i feixisme. En canvi, a Espanya va succeir a la inversa i la figura del general Francisco Franco ho va acabar tapant tot, incloses –i de forma oportuna– les connivències d’alguns, les evolucions de bastants i la contemporització de molts. Aquesta sobredimensió del Caudillo també ha tingut conseqüències historiogràfiques perquè moltes figures cabdals del franquisme no compten amb bones biografies o, pitjor encara, han estat a temps de maquillar la trajectòria.

Rafael Sánchez Mazas (Madrid, 1894-1966) és una figura fonamental per entendre la història contemporània d’Espanya. Intel·lectual, polític i escriptor, va ser membre fundador de la Falange, ministre amb Franco i principal ideòleg del feixisme nacionalcatòlic espanyol. Protagonista d’una vida de pel·lícula, plena de peripècies i moments cabdals, el gener del 1939 es va salvar de ser afusellat per les tropes republicanes al santuari de Santa Maria del Collell (Garrotxa). Aquest episodi va fer fortuna i, l’any 2001, l’escriptor gironí Javier Cercas el va recuperar, amb més o menys dosis de ficció, per a la trama de la seva famosa novel·la Soldats de Salamina.