“S’està patrimonialitzant la cuina catalana”, es queixava un cuiner. Feia referència al fet que el terme “Cuina Catalana” està registrat per una fundació privada, l’Institut Català de la Cuina, i per tant era qui podia regular qui el podia fer servir i en quines condicions. Dins el sector, diverses veus consideraven que era una marca que, d’entrada, no s’hauria de poder registrar. Si repassem com funciona el tema de la propietat i els registres, la cosa és una mica més complexa. Però la qüestió és que tot aquest garbuix ha estat resolt recentment per la Generalitat de Catalunya, a través d’un acord de cessió gratuït del terme. El dia 4 de juny va publicar al DOCG “l’acceptació de la cessió gratuïta de la marca Cuina Catalana, amb la finalitat que esdevingui un bé públic que permeti a les diverses administracions competents de fer-la servir per preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya”.