El nou llibre de Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981) no és poesia religiosa ni mística, però es mou per les coordenades establertes pel Gènesi, entre la poma del pecat original i la pols –“Pols eres i en pols et convertiràs”– de l’expulsió del Paradís. En aquest sentit, Boixeda escriu sobre el naixement, la mort i la vida –esforçada, preciosa, perplexa, incomprensible– que hi ha entremig. Pols, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, fa pensar en una frase de Saul Bellow que diu: “L’existència és la feina”.