L'última setmana d'octubre Govern i Comuns van desbloquejar la posada en marxa del registre de grans tenidors, un compromís signat a la primavera en la negociació dels suplements de crèdit. S'hi hauran d'inscriure totes les persones jurídiques o físiques amb cinc habitatges o més: els que no ho facin s'exposaran a multes d'entre 9.000 i 90.000 euros, emparades en la regulació de la llei d'habitatge. La previsió era que el registre –que ja venia de l'anterior legislatura i que el Govern va reactivar al febrer– s'aprovés al novembre. Amb el final d'any a tocar, això encara no ha arribat i, a més, l'executiu ha hagut de fer canvis d'última hora en l'esborrany del decret que el crea. Ha estat arran d'un informe de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que alerta dels límits que el dret a la privacitat dels grans propietaris imposa al registre.

Va ser un compromís adquirit pel govern de Salvador Illa pactat amb els comuns. I aquest cap de setmana ha entrat en vigor: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPi AJD), que grava les transaccions mobiliàries i immobiliàries de segona mà, s'encareix per als immobles de més de 600.000 euros i es duplica, fins al 20%, per a les compres d'edificis sencers d'habitatges i per a les adquisicions d'habitatges per part de grans tenidors, com fons o grans immobiliàries. La norma catalana entén com a grans tenidors els que tenen més de 10 immobles o una superfície construïda per habitatges de més de 1.500 metres quadrats, però es rebaixa a partir de més de cinc immobles a les zones declarades tensionades per la Generalitat, és a dir, on es regulen els preus. A Catalunya hi ha 271 municipis amb aquesta regulació, entre els quals Barcelona. Aquests increments es van incloure en un decret del març passat convalidat al maig i que preveia la seva entrada en vigor al cap de tres mesos, és a dir, a partir de divendres passat, 27 de juny.