[Aquesta crònica no inclou fotografies del concert d'Alanis Morissette perquè l'artista canadenca no va autoritzar que els fotoperiodistes en fessin]

La tercera jornada del Cruïlla al Parc del Fòrum va començar aquest divendres amb una xafogor típicament barcelonina. "Heu de dir als guiris que la paraula és xa-fo-gor", recordarà després Santi Balmes en el concert de Love of Lesbian. Abans, rituals xamànics i la desbordant energia fanfàrria d’El diablo i la bruja van obrir l’actuació d’Africa Express, una torrentada de ritmes mexicans i africans. Els primers d’acord amb el material del disc Bahidorá (2024). Els africans, perquè són el fil fundacional del projecte impulsat pel britànic Damon Albarn, el líder de Blur, el 2007 al veure la poca representació dels músics africans en alguns festivals occidentals. La proposta és un diàleg constant entre músics de procedències diverses, ara també de l’Amèrica Central, i amb Albarn ocupant un espai discret a l’escenari Occident darrere els teclats, i amb aparicions estel·lars com la del malià Baba Sissoko i la mexicana Luisa Almaguer. L’impacte sovint depèn del solista, però en conjunt funciona com exultant màquina de ritmes i sonoritats refrescants perquè desafien els patrons hegemònics als festivals, i per l'emoció dels moments més recollits, com les incursions en el blues tuareg d’Imarhan, el duo bolerístic entre Albarn i Almaguer i el fascinant trànsit rítmic d’Adiós amigos, col·lisió de sonoritats mexicanes i de l’Àfrica occidental amarada pels violins de la nord-americana Joan as a Police Woman i la mexicana Bruja de Texcoco.

Jornada d'homenatges diversos, aquest dijous al Cruïlla, i amb actuacions que, malauradament, es trepitjaven al Parc del Fòrum, que va aplegar 16.000 espectadors segons les dades facilitades per l'organització. En el segon dia del festival, el concert que va transmetre més entusiasme i alhora més potència política va ser el de Fermin Muguruza, que tornava a Barcelona sis mesos després del memorable espectacle que va oferir al Palau Sant Jordi, també dins d’una gira que commemora el 40è aniversari del trio Kortatu però que sobretot celebra una trajectòria artística exemplar, pel compromís musical i per la constància de l’esperit crític.

Si fa alguns anys els cartells dels grans festivals de música maldaven per tenir representació femenina, ara la situació s'ha capgirat o almenys s'ha començat a equilibrar. Després del Primavera Sound de les supernenes del pop és el torn del Cruïlla (del 9 al 12 de juliol al Parc del Fòrum), en què els plats forts són tres solistes d'altura: una jove promesa que ja és una realitat, una rockera que no es cansa d'experimentar i una autèntica icona dels 90 (i no només això). Ara, més que mai, les veus femenines són un valor a l'alça i les que participen en el Cruïlla 2025 són absolutament singulars.