El 50è aniversari de la mort de Francisco Franco va propiciar que es fessin manifestacions amb símbols i càntics franquistes. És un fenomen que ja s'ha convertit en recurrent i que, cada cop que es produeix, evidencia la incapacitat de les autoritats d'evitar aquestes imatges. És justament el que va passar amb la convocatòria de la Falange Española l'endemà del 20-N a Madrid. La protesta va acabar davant de la seu del PSOE, al carrer Ferraz, deixant unes imatges que "xoquen absolutament amb el que és la defensa de la democràcia", segons va expressar uns dies més tard el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La delegació del govern espanyol a Madrid va tractar de prohibir aquesta protesta al·legant que implicava un "risc real i objectivament acreditable d'alteracions de l'ordre públic" així com de difusió de discursos d'odi i humiliació a les víctimes del franquisme, prohibits per la llei de memòria democràtica. Ara bé, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va tombar aquesta pretensió i va autoritzar la convocatòria adduint que no es pot limitar el dret de reunió de forma preventiva i que, si s'esqueia, calia actuar a posteriori.

Una samarreta amb el lema feixista "Déu, pàtria i família" i les cames embolcallades amb una bandera espanyola amb l'aguilot preconstitucional. És la indumentària d'un dels manifestants d'aquest divendres al carrer Ferraz de Madrid, on té la seu el PSOE, en la protesta contra Pedro Sánchez. No semblava tenir més de vint anys. Desenes de grupets de joves, alguns clarament menors d'edat, van respondre a la crida de l'extrema dreta feta a través de les xarxes socials per exigir la dimissió del president del govern espanyol. Són aquests joves els que van entonar càntics franquistes amb més fervor i els que aixecaven reiteradament el braç per fer la salutació feixista. No és un fenomen exclusiu de les protestes de Ferraz, que s'han reactivat pel cas Santos Cerdán. S'han produït escenes similars en els últims mesos pels carrers de la capital espanyola en convocatòries del grup neonazi Núcleo Nacional i de la Falange Española y de las JONS.

Van ser 467 quilòmetres a peu. És a dir, la distància entre Alacant i El Escorial, un recorregut fet durant 11 fredes nits del novembre de 1939. La Guerra Civil havia acabat quan va tenir lloc aquell fosc pelegrinatge que semblava una mena de ritual pagà. Un fantasmagòric caminar entre torxes i braços alçats, travessant camps secs i pobles on a totes les cases es plorava un mort. Una processó per portar les restes mortals d'un home de 33 anys del cementiri on l'havien enterrat en una fossa comuna, fins a una sepultura digna de reis: era José Antonio Primo de Rivera, fundador i ideòleg de Falange Espanyola.

Més enllà de Girona, el nom de Carmen Alcalde va ressonar amb insistència a partir del 1965. Ella i Maria Rosa Prats van ser les directores efectives del setmanari Presencia, editat de la mà de Manuel Bonmatí, i que amb la nova llei de premsa del 1966 va ser una de les publicacions més castigades a l’estat espanyol. Com el diari Madrid, Destino, La Actualidad Española i Signo, la revista editada a Girona va sofrir les primeres ires de la llei del ministre Fraga i va rebre una colla de garrotades econòmiques de part de l’administració. Set sancions, que van arribar a les 260.000 pessetes, i dos segrestos preventius van conformar una etapa de periodisme combatiu, en què el nom de les responsables del setmanari va relligar-se amb els de José M. Rodríguez Méndez, Paco Candel, Ana María Moix, Montserrat Roig, Paco Fernández Buey i altres, causants de les penyores. Una aventura tan arriscada com aquella va finir el juny del 1967, quan Bonmatí no va superar la força severa dels poders establerts i el bisbat de Girona, secretament, va aportar recursos per encarar una nova etapa de la revista amb l’equip de Vida Católica, encapçalat per Narcís-Jordi Aragó.

La Junta Electoral de Madrid ha confirmat que dos membres de Falange poden presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid malgrat que van ser condemnats a pena de presó per participar en l’assalt a la llibreria Blanquerna de la capital espanyola durant la Diada del 2013. La resolució desestima una queixa de l’associació Drets, que havia reclamat que s'exclogués la llista de Falange Española de las JONS dels comicis del 4 de maig perquè incloïa com a cap de llista Manuel Andrino i Jesús Fernando Fernández com a número vuit, tots dos condemnats per sentència ferma a més de dos anys i mig de presó per l’atac a l’acte organitzat per la delegació de la Generalitat a Madrid.

El Valle de los Caídos ha viscut el seu primer matí tancat sense gaires incidents. L’únic enfrontament s’ha produït quan s’havia de celebrar la missa de les 11 del matí a la basílica i un grup de persones han intentat accedir-hi i la Guàrdia Civil els ha barrat el pas. Això ha indignat algunes associacions ultres, que ho han denunciat via Twitter: "La Guardia Civil rinde pleitesía a los profanadores e impide la entrada a los patriotas y católicos que han acudido a misa":

"No podem oblidar el passat de la Falange [...], la doctrina més jove i gran d'Europa". Aquesta afirmació forma part d'un article escrit l'any 1986 per l'actual secretari general de Vox i candidat a l'Ajuntament de Madrid, Javier Ortega Smith, que enaltia la figura de l'històric militant de la Falange José Antonio Primo de Rivera. Així ho ha avançat el mitjà digital 'La Marea', que aporta una sèrie de documents gràfics en què es pot apreciar la relació entre l'escrit i el 'número dos' de la formació d'ultradreta.

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha presentat aquest migdia una queixa a la Junta Electoral Central (JEC) i a la Junta Electoral del País Valencià en què demana la retirada "immediata" dels símbols falangistes de la comandància de la Guàrdia Civil de València, entre altres indrets. Els encarregats de traslladar la petició han sigut el secretari d’organització d’ERPV, Francesc Sanxis, i l’advocat i candidat de la formació a les eleccions al Congrés de Diputats Jaume Ferrà.

L'Ajuntament d'Almussafes (Ribera Baixa) denunciarà davant la fiscalia un veí de la localitat per haver penjat al balcó de casa seva banderes espanyoles acompanyades d'un fragment de l'himne de la Falange Española, el 'Cara al sol'. Així ho ha anunciat el consistori valencià, que també posarà en coneixement de la justícia que el veí es va negar a retirar les banderes tot i els requeriments de la policia local.