Alba és una petita ciutat del cor del Piemont, a Itàlia. Està envoltada de turons suaus, vinyes interminables i camps d'avellaners. Avui és coneguda mundialment per la trufa blanca i pels seus vins, però als anys quaranta era sobretot un poble de postguerra que s’aferrava als oficis tradicionals. Va ser en aquest escenari, en un edifici de la via Rattazzi, on el mestre pastisser Pietro Ferrero va obrir, el 1942, un petit obrador de dolços. Hi treballava gairebé d’amagat, provant, ajustant i perfeccionant una recepta que venia de lluny: la crema gianduia, nascuda a Torí a inicis del segle XIX com a resposta a l’escassetat de cacau. El que Ferrero buscava era una versió pròpia, més lleugera en cacau però rica en avellanes, barrejada amb sucre i prou estable per untar-la sobre el pa. El 1946, aquella pasta va convertir-se en el primer producte oficial del seu obrador. L’èxit va ser immediat: era bona i assequible.

Al món empresarial també hi ha modes i canvis d'estratègia. I, a vegades, funcionen com un pèndol: en unes èpoques primen les concentracions, a través de fusions o compres; i en d'altres, les separacions. El gegant dels Estats Units Kraft Heinz n'és un exemple recent. Una dècada després d'integrar en un mateix grup marques com el formatge Philadelphia, el famós quètxup Heinz i les salsitxes Oscar Mayer, les dues empreses separen els seus camins.

Ferrero, el fabricant italià de llaminadures, ha acordat adquirir WK Kellogg, el gegant americà dels cereals, en un acord valorat en 3.100 milions de dòlars (2.650 milions d'euros), segons han anunciat totes dues empreses aquest dijous. L'adquisició combinaria Ferrero, una empresa familiar que fabrica Tic Tacs, caramels Ferrero Rocher i cremes de Nutella, amb el productor especialitzat en cereals per esmorzar. Representa l'últim impuls de Ferrero per fer créixer el seu negoci a Amèrica del Nord.