Hi ha un moment en el film de José Luis Guerín Historias del buen valle, en què Barcelona apareix a l'horitzó com una promesa llunyana, o potser com una amenaça. Des de Vallbona, el perfil de la ciutat sembla una cosa que passa en un altre lloc, en un altre temps. I, tanmateix, hi ets, dins d'ella, trepitjant una terra que el rec Comtal segueix regant com fa segles, entre hortes que algú cuida amb una paciència i tenacitat que la ciutat accelerada ha oblidat com es practica. És un barri que costa d'arribar-hi. No és una metàfora: costa de debò arribar-hi, físicament, entre trens i autopistes que el travessen sense aturar-s'hi. I potser per això ha conservat alguna cosa que la resta de la ciutat ha anat perdent sense adonar-se'n. De fet, un film anterior, Petit indi, de Marc Recha, ja ens va acostar a un espai que pocs coneixen i que manté la seva personalitat única en una metròpoli desbordada.

"Què hauria de mostrar un film sobre Vallbona?", pregunta José Luis Guerin, fora de camp, als habitants d’aquest barri a l’extrem nord de Barcelona, en l’audició in situ que organitza l’equip d’Històries de la bona vall. El cineasta introdueix a l’inici de la seva nova pel·lícula extractes del càsting efectuat per a aquest projecte que parteix de Primeras impresiones (2023), una peça d’encàrrec amb motiu de l’exposició Una ciutat desconeguda sota la boira al Macba. Guerin es posiciona així com un director disposat a rodar una pel·lícula oberta (un "work in progress", segons els crèdits), però no merament observacional; sinó construïda a partir de la realitat que se li ofereix davant de la càmera.

Vint-i-quatre anys després d’En construcción, una de les pel·lícules més importants i influents del cinema català d’aquest segle, José Luis Guerin (Barcelona, 1960) torna a filmar les transformacions urbanes i socials de la ciutat on va néixer i ja no viu –es va traslladar a França la dècada passada–. Les mostra al documental Històries de la bona vall, que opta a la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià. El cineasta observa el barri barceloní de Vallbona parant atenció a allò que el fa singular: l’aïllament respecte a la ciutat –per l’autopista i la C-17–, la pervivència d’una cultura agrícola i, sobretot, els veïns, d’una diversitat que posa de manifest la desena de llengües que se senten al film: àrab, castellà, català, gallec, hindi, portuguès, rus... Guerin dona veu als seus records i anhels, en filma les celebracions i gairebé es remulla amb ells al Rec Comtal per mostrar la bellesa i dignitat d’un barri i la seva gent en la seva millor pel·lícula des de, precisament, En construcción.