Cada estiu la platja ens deixa records inesborrables. I, sovint, cops, picades o ferides que també formen part del paisatge estiuenc. La majoria són lleus i, amb la intervenció dels socorristes, es curen en pocs dies. Tot i això, algunes requereixen atenció mèdica, especialment si hi ha objectes tallants implicats o cops forts derivats de salts a l’aigua o xocs amb embarcacions recreatives. Pedro Pedralbes, director de l’Escola de Socorrisme ENSSAP, assegura que “cada dia es fan més intervencions per talls a causa dels residus que el mar arrossega a les platges”, un fet que ha provocat que augmentin les atencions mèdiques a la platja.

Tall de digestió. Tres paraules que cada estiu tornen a les platges i piscines en forma d’advertències: “No t’hi fiquis encara” o “Espera una estona”. Aquestes expressions es converteixen gairebé en un mantra, però semblen desaparèixer quan s'acaba la calor. La imatge és clara: l’estómac ple i, de sobte, un salt a l’aigua que paralitza el cos. Però, què hi ha de cert en tot això?

Any rere any, cada estiu és més calorós que l'anterior. Les temperatures asfixiants provoquen que cada cop haguem de vigilar més amb l'exposició al sol. Montse Ciurana, metgessa de família de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, explica que els cops de calor arriben quan, un cop ens exposem a temperatures molt altes, la temperatura temporal s’eleva, fet que pot provocar des de marejos fins a vòmits. “Ara bé: cal diferenciar entre insolacions i cops de calor: les insolacions es donen quan ens ha tocat molt el sol; els cops de calor són més intensos i tenen més derivades”, relata Ciurana.

A l’estiu, apujar o abaixar la temperatura de l’aire condicionat es converteix en una de les principals causes de discussió tant a la feina com a casa. Però, l’aire condicionat realment ens pot provocar refredats? “Sempre que no el fem servir correctament, sí”, assenyala Paqui Garcia, infermera de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central i adjunta a la direcció de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) del Baix Berguedà. Garcia, doncs, assegura que, sempre que l’utilitzem de la manera adequada, serà beneficiós: cal que no ens passem ni de fred ni de calor.

Amb l’arribada de la calor, els peus busquen llibertat. Les altes temperatures conviden a descalçar-se i a optar per calçat lleuger. Però no tot s’hi val. La comoditat aparent de les xancletes amaga riscos que moltes persones desconeixen. Experts del Col·legi de Podòlegs de Catalunya adverteixen que aquest tipus de calçat, tan habitual durant els mesos d’estiu, pot convertir-se en l’enemic silenciós dels nostres peus.

Com a país mediterrani és evident que la socialització tendeix a donar-se a l'aire lliure i, en el cas de l'estiu, molt probablement gaudint del sol. Però malgrat la predisposició geogràfica a estar més exposats als rajos solars, és decisió de cadascú plantejar-nos quina relació volem tenir amb el sol. Sobre tot això en parlem amb el doctor en dermatologia Ramon Grimalt Santacana.