"Fem servir les paraules mal de cap com una metàfora per a molèsties menors. Diem que el trànsit és un maldecap. Que fem servir la mateixa paraula per descriure el que li passa a una persona amb migranya és una gran desgràcia". Qui parla és Tom Zeller, un reconegut periodista científic, veterà del The New York Times i col·laborador de mitjans com National Geographic que conviu bona part de la seva vida amb un dolor gairebé indescriptible. Pateix cefalea en agrupaments, una condició tan severa que es coneix com la "cefalea suïcida". Durant anys, la seva lluita va ser una "recerca privada i personal", una immersió solitària en la literatura científica més obscura darrere qualsevol pista que expliqués el seu patiment. "En algun moment", confessa, "em vaig adonar que havia estat investigant aquest llibre durant dècades. Simplement, no sabia que ho estava fent".

Ningú sap on és Boris Cyrulnik i queden només dues hores perquè, en teoria, ofereixi una masterclass al CosmoCaixa de Barcelona. El reputat neuròleg, neuropsiquiatre i escriptor –que està a punt de fer 88 anys– ha sortit a fer un volt després d'esmorzar sense agafar el mòbil. Cada minut que passa creix el neguit entre l'organització d'EDAI, entitat de referència en neurodesenvolupament i salut mental infantojuvenil que ha convidat l'autor a participar en la quarta edició del congrés internacional que organitzen. Cyrulnik ha estat pioner en l'ús del terme resiliència aplicat a la psicologia: ell mateix va haver de posar a prova des de molt petit aquesta capacitat per resistir i afrontar situacions traumàtiques. Nascut a Bordeus el 1937, fill d'una família jueva originària de Polònia, Cyrulnik va perdre els pares –tots dos deportats al camp de concentració d'Auschwitz– i va haver de fugir dels nazis i amagar-se, durant gairebé tres anys, fins que va acabar la Segona Guerra Mundial i la seva vida va deixar de córrer perill.

Després de deu anys allunyat dels mitjans de comunicació, aquesta setmana Josep Lobató ha reaparegut a la televisió per explicar les conseqüències de l'afectació neurològica que l'ha deixat sense capacitat de parlar, la seva principal eina de treball. El presentador, nascut a Esplugues de Llobregat el 1977, va visitar aquest dimecres el programa d'Antena 3 Y ahora Sonsoles per donar a conèixer la seva lluita. En la seva intervenció va estar acompanyat del seu millor amic, el David, que va ser qui el va ajudar a expressar tot el que li ha passat.

Un ictus va arrabassar-li a l'Ann la capacitat de la parla fa 17 anys i, durant tot aquest temps, no només ha estat incapaç de pronunciar una sola paraula, sinó que tampoc ha pogut expressar clarament emocions com l'alegria o la tristesa amb la gestualitat de la cara. L'ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– que van diagnosticar a Pat Bennet l'any 2012 no va començar a la medul·la espinal, com és habitual, sinó al tronc cerebral, i va deteriorar-li els músculs associats al moviment facial fins que va perdre la parla. Tot i que els cervells d'aquestes dues dones encara recorden com s'emeten les ordres per comunicar-se, les instruccions es perden abans d'arribar als llavis, la llengua, la laringe o la cara. Però, ¿què passaria si s'aconseguís arribar a la font primària, l'activitat cerebral, captar els senyals amb un ordinador i traduir els pensaments en missatges? ¿Podrien persones amb paràlisi, com l'Ann i la Pat, recuperar la veu?

Que la música pot servir com a eina terapèutica i com a canalitzadora emocional és el que ha demostrat el cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, el doctor Andreu Gabarrós, amb el seu projecte de la Simfonia dels Herois. La iniciativa combina la seva feina de cirurgià cerebral i la seva passió, la música, per impulsar un concert solidari que es va materialitzar aquest dijous i que va reunir artistes com Ramon Mirabet, Elena Gadel, Manu Guix, Marina Rosell, Antonio Orozco, Estopa i Gerard Quintana. El cartell de l'espectacle al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat el completaven uns artistes molt especials, els mateixos pacients oncològics de l'Hospital de Bellvitge.

El dolor infernal començava a les dues de la matinada. Tornava a les nou del matí i a les dotze del migdia, i es repetia a les quatre i a les sis de la tarda. Així cada dia, a les mateixes hores. Sense excepcions. Sense descans. L'Alejandro no dormia i pràcticament no sortia de casa. No sabia què fer, més enllà de resignar-se al turment. Patia cefalea en agrupaments, un dels tipus de mal de cap més intensos i insuportables que hi ha. Popularment se la coneix com a cefalea del suïcidi perquè porta al límit els que la pateixen. Apareixen de la nit al dia i el dolor és tan agressiu que hi ha afectats que, presos de la desesperació, poden arribar a fer-se mal per intentar aturar-lo. Res no ho frena. Tampoc els tractaments que s'indiquen per controlar el dolor agut. Però des de fa tres mesos l'Alejandro ja no pateix cap crisi. L'Hospital Clínic ha aconseguit curar-li aquesta malaltia, infreqüent però molt invalidant, amb la implantació de dos elèctrodes que li modulen l'activitat cerebral a l'hipotàlem. Tot i que la neuroestimulació no evita que es desencadenin els episodis, és capaç d'avortar els símptomes i permetre que l'afectat faci una vida completament normal.

Llegir contes en veu alta és una de les estones compartides més gratificants entre pares i fills. La lectura en veu alta és molt freqüent en les famílies amb infants de 0 a 3 anys i es manté entre els quatre i els sis anys (o més enllà). És una estona per fer vincle, per transmetre el plaer per la lectura i per deixar de banda el mòbil i les presses del dia.

Segur que en més d'una ocasió us heu trobat cridant el nom d'un fill quan en realitat volíeu dir el del seu germà. Aquesta mena de confusió és "molt comuna" sobretot entre noms de familiars, explica Eulàlia Solís, neuropsicòloga de Guttmann Barcelona-Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació.

Fa alguns anys es va posar de moda l’expressió “tenir flow ” per referir-se a la sensació de desimboltura plaent que de vegades es té quan es realitza una activitat. En l’àmbit de la psicologia es fa servir per referir-se a la sensació agradable que es produeix quan s’assoleix un equilibri entre el rendiment realitzant una tasca, el nivell de desafiament que implica, el fet de tenir uns objectius clars i l’existència d’una retroalimentació immediata. També s’utilitza quan es fan activitats d’equip en què tots els membres actuen gairebé com si fossin una sola entitat, amb equilibri i confiança. Tanmateix, ¿hi ha cap correlació neuronal que justifiqui la singularitat d’aquest estat mental de flow grupal? I de quina manera es pot potenciar?

Si l’adolescent és irreflexiu i emocional és perquè el seu cervell està en procés d’actualització, una etapa que pot durar uns anys. Perquè tot es configuri de nou, als ordinadors i als mòbils es triga uns minuts, que de vegades es fan eterns, mentre que el cervell es pren el seu temps (dels 10 fins més enllà dels 17 anys). “La comparació del cervell dels adolescents amb una actualització de programari d’ordinador és la que fem servir perquè els adults entenguin què els passa als fills en aquesta etapa”, explica Maria Eugènia Russi, adjunta del servei de neuropediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu. El psicòleg i doctor en educació Rafa Guerrero coincideix en la comparació. “També és cert que no hi ha mai dos adolescents iguals, així que potser per a alguns la reorganització pot durar dos anys, mentre que d’altres poden arribar als vint-i-quatre anys i que encara els duri”, diu des de Madrid Guerrero, que acaba de publicar el llibre El cerebro infantil y adolescente. Claves y secretos de la neuroeducación* (Libros Cúpula).

Tots els éssers humans somiem, malgrat que la raó no és gens clara. En diversos moments de la nit, de manera involuntària, el cervell genera una sèrie d’històries, imatges i sensacions que sovint ni tan sols recordem quan ens despertem. Els somnis apareixen sobretot en el que es diu la fase REM (sigles angleses de moviments oculars ràpids ), durant la qual l’activitat d’algunes neurones s’assembla molt a la que tenen durant la vigília i els ulls es mouen espontàniament. Aquests períodes REM solen durar entre un quart i mitja hora, i tenen lloc unes quatre o cinc vegades cada nit, fins a ocupar més o menys el 25% del temps que passem dormint. S’han observat també en animals, sobretot en la gran majoria de mamífers, per la qual cosa podem assumir que somniar no és un fet específic dels humans.

Que els primers crèdits que apareixen a El desig d'en Robin siguin els d'una neuropsicòloga (Mylea Charvat) i una metge (Shoshana Ungerleider), les dues en qualitat de productores executives del film, ja ens fa intuir que aquest documental de Tylor Norwood sobre l'actor Robin Williams que estrena Filmin aquest divendres no és el típic recorregut per la carrera de l'artista ni un reportatge sensacionalista sobre els detalls escabrosos del seu suïcidi als 63 anys.

La intel·ligència de les plantes és polèmica. Ho sap molt bé Stefano Mancuso (Catanzaro, Itàlia, 1965), director del Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal de la Universitat de Florència, després de patir les reticències de la comunitat científica pel nom del seu centre d’investigació. I és que ell ha demostrat que les plantes són capaces de sentir, memoritzar i aprendre. Amb diversos llibres sobre la revolució vegetal publicats, Mancuso ha visitat el Palau Macaya de La Caixa per reclamar que ens fixem més en les plantes per afrontar reptes de futur com el canvi climàtic.

Els avenços en les tècniques de recerca genètica de les últimes dècades han obert la porta a identificar nombroses malalties causades per mutacions en algun gen fins ara desconegudes. Una de les que s’han descobert recentment és l’anomenada spinocerebellar ataxia 48, una variant de l’atàxia que, a banda dels símptomes propis d’aquesta malaltia (dificultats de la marxa i de la parla), provoca prèviament un greu deteriorament cognitiu. L’ha descrit un equip del servei de neurologia dels hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt, encapçalat per David Genís i Jordi Gich. La investigació ha sigut dirigida pel doctor Pau Pastor, de la Mútua de Terrassa, i la recerca genètica amb la troballa de la mutació s’ha fet al Laboratori de Neurogenètica de la Universitat de Navarra, amb la doctora Sara Ortega al capdavant, amb la col·laboració de Víctor Volpini, del Centre de Diagnòstic Molecular de l’IDIBELL. Els investigadors han pogut comprovar que les 9 persones afectades formen part de dues famílies de Girona que havien estat emparentades al segle XIX. Els resultats de la recerca han sigut publicats a la prestigiosa revista Neurology.

Una simple anàlisi de sang permet detectar el dany cerebral causat per l'Alzheimer molt abans que apareguin els seus primers símptomes clínics de la malaltia, entre els quals hi ha la pèrdua de memòria, segons un estudi d'investigadors alemanys i nord-americans publicat avui a 'Nature Medicine'.

Les malalties neurològiques causen un 21,14% de les morts que es produeixen cada any a Catalunya, on 13.300 persones van morir per aquesta causa el 2017, segons es desprèn de l'informe 'Impacte de les malalties neurològiques en la mortalitat espanyola', elaborat per la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

El terme afàsia significa, literalment, ‘pèrdua de la parla’. De fet, no és la parla el que es perd, sinó el mateix llenguatge: l’expressió o la comprensió, ja sigui per complet o tan sols una part. Es calcula que, aproximadament, una de cada 300 persones pot patir una afàsia crònica deguda a dany cerebral (Sacks, 2010); una tercera part dels casos d’afàsia provocada per un ictus és d’elevada gravetat, i aquesta és predictora de mortalitat i dependència. A més, un terç dels pacients amb afàsia secundària a un ictus té menys de 65 anys d’edat i una esperança de vida de més de 5 anys.

Amb els anys que fa que es dedica a les qüestions de l’envelliment i la demència, ¿quina evolució ha vist tant en la medicina com en la societat?

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas al doctor en medicina i especialista en neurologia Nolasc Acarín.