El Piromusical d'enguany arribava amb la firma d'Estopa i el duet ho va aprofitar per fer diverses reivindicacions musicals i culturals. Un dels focus inevitables, per exemple, era saber quina seria la selecció musical dels germans Muñoz, amb un ull posat a l’equilibri entre llengües. Encara hi havia viu el record de l’any anterior, en què Rosalía va ser la comissària del Piromusical i només va programar el seu propi èxit Milionària, cantada en català. Estopa va donar més joc a la llengua. També va estrenar cançó –tal com Rosalía havia fet amb Omega–, però en aquest cas era en català: una rumba titulada Camila, cantada amb The Tyets.

És capaç d’arrancar riures de petits i grans només amb el gest, sense paraules. Faci de gos, com en el seu últim espectacle Woof, que aquest dissabte i diumenge a les 19 hores es podrà veure al Port Olímpic de Barcelona durant les Festes de la Mercè, o obri i tanqui portes, uns dels trets amb què més se’l coneix. “Fa 20 anys que faig l’humor seriós des de Girona al món”, reivindica. És Pere Hosta (Girona, 1975), clown, per no dir-ne pallasso, que és exactament el mateix però sense la connotació negativa que li acostumem a donar. “Sovint es diu com un menyspreu: «No siguis tan pallasso!» –reflexiona–. Però fer de clown és ser transparent, sincer; arribar a la gent a través de l’humor”.

El centre de Barcelona es prepara per acollir aquest diumenge una de les competicions esportives anuals més populars de la ciutat: la Cursa de la Mercè Bimbo Global Race. Corredors professionals i amateurs participaran en un itinerari inèdit de 10 quilòmetres, que sortirà del carrer Aragó, passarà pel passeig Sant Joan i l'avinguda Paral·lel i finalitzarà a la plaça Catalunya. Tots els beneficis de les inscripcions d'enguany es destinaran a la Fundació Alzheimer Catalunya.

Vaig veure el cartell de la festa major de Barcelona, la Mercè 2025, des del meu ordinador portàtil a la Vall de Boí, on passem l'agost des de fa un quart de segle. Assenyalo aquest detall per contextualitzar el que explicaré a continuació. Després d'esmorzar vam anar a fer un cafè a Erill la Vall –a peu, naturalment; no hem tingut mai cotxe–. El camí que voreja el Noguera de Tor té obagues amb freixes i avellaners, i grans solanes on l'orenga creix entre la pedra ferruginosa. En arribar al petit nucli urbà, el campanar s'alça imponent i alhora un punt ingràvid. És esvelt, lluminós, elemental en el millor sentit del terme. No m'he cansat mai d'admirar-lo. Des de la terrassa del bar on érem, el sol del matí li atorgava un aspecte intemporal. Hi penso tot evocant el cartell de la Mercè 2025 que havia contemplat un parell d'hores abans al portàtil. Representa tot just el contrari que aquest edifici. La imatge del cartell mostra un món obscur, artificiós, decadent: llum agònica de cabaret de la República de Weimar. Val a dir que en un context adequat –una obra de teatre, per exemple– seria una imatge molt bella i suggeridora. Recorda de manera inequívoca el muntatge que l'escenògraf i activista queer Thomas Jolly va dur a terme l'any passat a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París. Sobre l'esmentat cartell, Lluís Danés, l'autor, afirma al web de l'Ajuntament de Barcelona: "Quan em van confiar l’encàrrec de fer el cartell de la Mercè 2025, vaig entendre que no m’estaven demanant només una imatge. M’estaven encarregant una història, una emoció, una invitació a somiar plegats". La declaració és més significativa del que sembla. Quina és, aquesta història? De quina emoció parlem? Són referents compartits o bé la invitació a somiar plegats va adreçada, en realitat, a una petita minoria?

Més de 100 concerts gratuïts i a l’aire lliure ompliran Barcelona durant la Mercè 2025, la festa major de la ciutat, que tindrà lloc del 23 al 28 de setembre. Els festivals Música Mercè, BAM (Barcelona Acció Musical), Acció Cultura Viva i col·laboracions amb emissores de ràdio configuren una programació que s’estén per 16 escenaris repartits pels barris. Aquest any tornen espais emblemàtics com el Moll de la Fusta, que l’any passat no va acollir actes de la Mercè per la Copa Amèrica de vela, i l’avinguda Maria Cristina. Continuen clàssics com la platja del Bogatell, els Jardins del Doctor Pla i Armengol, el Parc de la Ciutadella, el Teatre Grec, la plaça Major de Nou Barris i la rambla del Raval. S'hi preveuen actuacions de grups i artistes com Buhos, Figa Flawas, Mushka, The Tyets i Maria Arnal, entre molts altres.

La paraula polèmica fa mandra i més a l'estiu. Quatre síl·labes: po-lè-mi-ca. Quan vas per la tercera ja dorms. No, sisplau, no m’emplateu una petita polèmica (quines ganes irrefrenables de fer-la geminada, aquesta ela, per acabar dient: “pol·lèmica”). Si m’emplateu una polèmica, que sigui grossa, que sigui sucosa, res d’escuma. O gran polèmica o res.

El cartell de les Festes de la Mercè 2025 no ha agradat a l'arquebisbat de Barcelona. En un comunicat publicat aquest dimarts, la diòcesi ha lamentat que el cartell, obra de l'escenògraf i director de cinema Lluís Danés, "utilitzi de manera irreverent diferents formes religioses amb la intenció de ridiculitzar la imatge de la Mare de Déu".