La Mireia va descobrir la catàstrofe tres dies després que el llibre esclatés a les llibreries com una bomba de tinta. Tres dies triomfants, mentre les vendes es disparaven i els primers lectors devoraven les seves paraules com gossos famèlics. Tres dies abans que el món s’ensorrés.

"Mama! La Barbie no em saluda. Li he dit hola i m'ha dit que pronuncio malament la a neutra". La mare sospira. La nena afegeix, amb cara de trauma: "L’he llançat contra el sofà i Ilavors m’ha dit que em faci mirar el TDAH".

Freddie Mercury ho preguntava cantant com si li anés la vida: Who wants to live foreeever? O sigui: qui vol viure per sempre? I, esclar, així en fred, sona dramàtic. Però la pregunta té trampa. Perquè si viure per sempre vol dir estar confinat en una residència geriàtrica, amb bolquers, menjant puré per l’esquerra mentre baveges per la dreta i amb les facultats mentals totalment evaporades... Doncs gràcies, però no.

El primer missatge va arribar un diumenge a les 08:04 del matí. IAIA Rosa: "Posa’t una rebequeta, que refresca!"

El meu cunyat i amic, Xavier Sardà, té un Biscúter dels anys cinquanta: un microcotxe creat a la postguerra que, malgrat la seva simplicitat —petit, barat i de consum moderat—, va triomfar molt. I, malgrat tenir més de setanta anys, el cotxet encara funciona la mar de bé.

Al sud-est asiàtic i en algunes regions d’Àfrica la gent basa la seva alimentació en l’arròs. L'arròs produeix provitamina A a les fulles, però no al gra, que és el que es menja. A causa d'això, en aquest moment al món 250 milions de nens en edat preescolar pateixen de deficiència de vitamina A. Cada any entre 250.000 i 500.000 d'aquests nens es tornen cecs i la meitat dels nens moren abans d’un any després de quedar-se cecs.

La immensa majoria de mamífers tenen un os al penis, anomenat bàcul. No cal entrar en detalls sobre els avantatges de tenir aquesta assistència òssia. Però fa 2 milions d'anys, els humans vam perdre una seqüència d'ADN que precisament codificava l'existència d'aquest os. Per què, eh? Quina nosa feia, senyor Darwin?

Tinc a casa un vàter intel·ligent. I si no ho és, com a mínim és molt llestet. Quan entro al bany, la tapa s’obre sola i uns llums LED il·luminen suaument l’estança. El seient s’escalfa, i uns extractors dins la tassa filtren qualsevol pudor. Quan he acabat, uns raigs d’aigua a pressió m’esbandeixen pel davant i pel darrere. Finalment, un assecador em deixa com nou. Quan m’aixeco, el dipòsit es desaigua, la tapa baixa sola i els llums s’apaguen. Una meravella, vaja!

Fa poc, els astrònoms van descobrir un asteroide de 60 metres de diàmetre que creuarà l’òrbita de la Terra el 22 de desembre del 2032. Se l’ha batejat com a 2024 YR4 i, tot i que la NASA el qualifica d'“objecte potencialment perillós”, també diu que la probabilitat d’impacte és molt baixa: primer van dir un 1,2%, després un 3,1% i ara ja només un 0,005%.