106.942 vies diferents, entre carrers, places, passatges, avingudes i rambles, es despleguen pels diferents municipis de Catalunya. L’origen dels seus noms és “natural i espontani”, explica Miquel Parella, cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a l’ACN, i es troba en les descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada lloc feien davant la “necessitat d’identificar-se”. Tot i que es tendeix a pensar que la majoria de carrers estan dedicats a persones, la realitat és que la majoria de noms responen a descripcions de l'entorn. "No és fins als grans creixements urbanístics que apareix la necessitat de denominar els carrers, ja que el nom ja no sorgia espontàniament del poble. Llavors és quan els ajuntaments comencen a posar-los nom", explica l’expert.