A mig camí entre Austràlia i Hawaii, perdut en la immensitat de l’oceà Pacífic, s’hi troba un dels països més recòndits i maltractats del món: les illes Marshall. Format per 29 atols d’escull de corall i 1.152 illes tropicals, la majoria de les quals deshabitades, aquesta república insular d'Oceania va funcionar durant la Guerra Freda com a laboratori nuclear dels Estats Units, que va detonar-hi més de seixanta bombes atòmiques, raó per la qual en alguns punts del seu territori els nivells de radiació són superiors a Txernòbil; és per això que molts marshallesos neixen amb deformacions i pateixen càncer. Però actualment, la seva principal preocupació és el canvi climàtic que farà impossible la vida als seus arxipèlags d’aquí a uns anys: l’augment del nivell del mar amenaça amb inundar tot el país en qüestió de mig segle. Molts ciutadans ja han abandonat la seva terra per sobreviure, són refugiats climàtics. “El paradís és una illa, l’infern també”, escrivia Judith Schalansky al seu Atlas de islas remotas.