El passat 6 de gener, Pedro Sánchez no va acudir a una cita tan assenyalada com la Pasqua Militar per acudir a una altra cita, també militar, a París que era sens dubte de més rellevància. Allà es reunia la que es coneix com a Coalició dels Voluntaris, una reunió d'una trentena de països –la majoria europeus, però també inclou el Canadà, Turquia, el Japó o Austràlia– que va posar l'estructura del que serà el desplegament de forces de pau a Ucraïna un cop s'arribi a un alto el foc. La coalició va ser una iniciativa del president francès, Emmanuel Macron, i del primer ministre britànic, Keir Starmer, que lideren el grup i, de fet, se'n repartiran la coordinació, que es va posar en marxa al març i a poc a poc ha anat sumant nous membres. Els Estats Units hi van assistir per primer cop, com a convidats, representats pel gendre de Trump, Jared Kushner, i l'enviat especial Steve Witkoff. Aquesta coalició preveu desplegar-se un cop es firmi l'alto el foc, cosa de moment a l'aire, per assegurar, com va dir Macron, que l'acord no suposi "una rendició d'Ucraïna" i s'evitin noves accions ofensives russes malgrat l'acord.

Després de mesos de negociacions, els aliats de Kíiv han aconseguit aquest dimarts acordar l'arquitectura de les garanties de seguretat que hauria d'acompanyar un eventual alto el foc a Ucraïna i un futur acord amb Rússia. L'anomenada Coalició dels Voluntaris, formada per 35 països, s'ha reunit aquest dimarts a París per donar una empenta definitiva al pla que es posarà en marxa quan Rússia decideixi abandonar les armes. Un dels avenços més importants és que la participació dels Estats Units va prenent forma, tot i que el seu rol no està del tot definit ni el seu compromís és tan ferm com esperen la resta de països. Segons queda recollit a la declaració final, Washington donarà suport a les garanties de seguretat.

Més apocalíptic que mai, el secretari general de l'OTAN ha llançat un brutal advertiment aquest dijous des de Berlín. Mark Rutte ha alertat: "Europa és el proper objectiu de Rússia i ja estem en perill". En conseqüència, ha demanat als governs occidentals que es preparin per a un escenari de guerra comparable al que van viure "els avis i besavis" del continent. "Imagineu-vos –ha afegit– un conflicte que arriba a totes les llars, a tots els llocs de treball, amb destrucció i mobilització massiva, milions de desplaçats, patiment generalitzat i pèrdues extremes. És un pensament terrible, però si complim els nostres compromisos, aquesta és una tragèdia que podem evitar".

La trobada de la denominada Coalició dels Voluntaris, celebrada aquest divendres a Londres i presidida pel primer ministre britànic Keir Starmer, ha servit per a poc més que escenificar la unitat dels aliats europeus i occidentals en el seu suport a Ucraïna davant l’agressió russa. Però també ha deixat al descobert, una vegada més, les limitacions de l'aliança mentre els Estats Units no s’hi impliquin plenament i l’expresident Donald Trump continuï mostrant signes molt contradictoris sobre com abordar la relació amb Vladímir Putin.

Dijous a la matinada Kíiv va viure un dels atacs més devastadors d’aquest any, el segon més dur des de l'inici de la guerra: 31 míssils balístics, més de 600 drons i desenes de punts afectats. El balanç, que s'ha actualitzat hora a hora, és aquest divendres al matí de 23 morts, incloent-hi diversos menors, més d'una seixantena de ferits i infraestructures civils destrossades: un centre comercial, la seu de la Unió Europea i la del British Council, milers de finestres trencades, subministrament elèctric tallat, famílies aterrades i una ciutat colpejada per la brutalitat. El Kremlin pagava així els suposats esforços de Donald Trump per aconseguir la pau. Diferents líders europeus i de la UE reaccionaven amb indignació –no en mostren tanta davant del que passa a Gaza–, que és una altra forma d'impotència.

La ressaca l'endemà de la trobada de Trump amb Zelenski i els líders europeus ha deixat pas a la vaguetat. Com més es grata sobre els dos grans anuncis que van sortir dilluns de la Casa Blanca –les garanties de seguretat per a Ucraïna i una futura bilateral entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski– més pols s'aixeca. Aquest dimarts al matí el president estatunidenc ha descartat enviar tropes nord-americanes a Ucraïna com a garantia de seguretat i el Kremlin donava llargues sobre el cara a cara entre el rus i l'ucraïnès. Al migdia, la secretaria de premsa dels EUA, Karoline Leavitt, ha refermat la negativa de Trump i ha parlat d'un compromís basat en "ajudar en la coordinació i potser proveir altres coses als aliats europeus". La garantia que ha ofert Leavitt sobre la voluntat de Putin de parlar amb Zelenski és la trucada telefònica d'ahir.