Després de mesos de negociacions, els aliats de Kíiv han aconseguit aquest dimarts acordar l'arquitectura de les garanties de seguretat que hauria d'acompanyar un eventual alto el foc a Ucraïna i un futur acord amb Rússia. L'anomenada Coalició dels Voluntaris, formada per 35 països, s'ha reunit aquest dimarts a París per donar una empenta definitiva al pla que es posarà en marxa quan Rússia decideixi abandonar les armes. Un dels avenços més importants és que la participació dels Estats Units va prenent forma, tot i que el seu rol no està del tot definit ni el seu compromís és tan ferm com esperen la resta de països. Segons queda recollit a la declaració final, Washington donarà suport a les garanties de seguretat.

Dijous a la matinada Kíiv va viure un dels atacs més devastadors d’aquest any, el segon més dur des de l'inici de la guerra: 31 míssils balístics, més de 600 drons i desenes de punts afectats. El balanç, que s'ha actualitzat hora a hora, és aquest divendres al matí de 23 morts, incloent-hi diversos menors, més d'una seixantena de ferits i infraestructures civils destrossades: un centre comercial, la seu de la Unió Europea i la del British Council, milers de finestres trencades, subministrament elèctric tallat, famílies aterrades i una ciutat colpejada per la brutalitat. El Kremlin pagava així els suposats esforços de Donald Trump per aconseguir la pau. Diferents líders europeus i de la UE reaccionaven amb indignació –no en mostren tanta davant del que passa a Gaza–, que és una altra forma d'impotència.

Dilluns passat, la Casa Blanca va emetre en estríming quasi 26 minuts de la trobada entre el president Donald Trump i els líders europeus més el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que van acompanyar Volodímir Zelenski a la seva cita amb el magnat després de la cimera d'Alaska amb Vladímir Putin. L'objectiu era que tot plegat no acabés com el rosari de l'aurora. És a dir, com la reunió del febrer, quan el president ucraïnès va ser convidat a marxar amb la cua entre cames després de la humiliació del Despatx Oval. I també per evitar que Kíiv es veiés forçat a acceptar unes condicions de pau en els termes que estableix el Kremlin.

Una onada d'atacs amb míssils i drons russos ha tornat a colpejar l'oest d'Ucraïna aquest dijous a la matinada. Encara que els atacs a Lviv i l'occident d'Ucraïna s'han produït de tant en tant, la zona està molt allunyada de la primera línia del conflicte, situada al Donbàs. L'ofensiva ha causat almenys una víctima mortal i catorze ferits. Les explosions, que s'han sentit a les regions de Mukàtxevo, Lviv, Lutsk i Rivne, han tornat a posar de manifest la capacitat de Rússia per colpejar qualsevol punt del territori ucraïnès. Sense incloure les víctimes d'aquesta nit, des de la cimera d'Alaska entre els presidents Donald Trump i Vladímir Putin han mort almenys 31 civils i 145 han resultat ferits.

Fins a deu països europeus, inclosos el Regne Unit, França i possiblement Finlàndia, han mostrat la seva disposició a enviar tropes a Ucraïna en el marc d’un pla de garanties de seguretat condicionat a la signatura d’un acord de pau amb Rússia. Segons ha avançat Bloomberg aquest dimecres, la proposta inclou el desplegament inicial d’una força multinacional d’“estabilització” que operaria lluny de les línies de front per donar suport logístic, entrenament i reforç a les tropes ucraïneses. Una segona fase preveu un paper més actiu dels Estats Units, amb cooperació en intel·ligència, vigilància de fronteres, subministrament d’armes i possiblement defensa aèria. L'agència no concreta quins altres països, a més dels esmentats, podrien comprometre's a enviar tropes.