Qui determina què és veritat? En l'era de les notícies falses, dels algoritmes manipulats i de la postveritat, un grup d'arquitectes, periodistes, enginyers i advocats treballen plegats posant la tecnologia al servei dels fets. En diuen arquitectura forense i es dediquen a reconstruir esdeveniments en disputa, des de manifestacions fins a atacs militars d'arreu del món. Des del 2023 se centren en Gaza, i els seus informes consten com a proves en l’acusació de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia. Parlem amb Júlia Nueno, investigadora de Forensic Architecture, amb seu a Londres, i editora de Genocidios. Una lectura forense (Galaxia Gutenberg).

Una de freda i una de calenta en la bufetada judicial que ha rebut aquest divendres el govern britànic. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha sentenciat que la prohibició del grup Palestine Action en tant que "organització terrorista" és "il·legal". Els tres magistrats que formaven la sala han arribat a la decisió per unanimitat. I si bé reconeixen que l'organització ha fet servir "mètodes criminals", han establert que aquests no han travessat la "barrera extremadament alta" que defineix el terrorisme, i han desmuntat així l'estratègia punitiva del ministeri de l'Interior.

Perplexitat. Inquietud. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen en el nostre dia a dia enmig d’un panorama internacional farcit d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, i ens allarguen la mà per intentar avançar.

El 29 de gener del 2024, el servei d’emergències de la Mitja Lluna Roja palestina va rebre la trucada de Layan Hamadeh, una noia de 15 anys molt alterada que assegurava que el cotxe amb què ella i la seva família fugien de la ciutat de Gaza havia estat atacat per l’exèrcit israelià, i que els pares i germans havien mort. “Ens estan disparant! Estem en un cotxe, i el tanc és al costat!”, es va sentir dir a la noia abans que una ràfega de trets en silenciés la veu. Quan els operadors de la Mitja Lluna Roja van trucar al mòbil, va contestar una nena de sis anys, Hind Rajab, cosina de la Layan, que també viatjava en el cotxe. Molt espantada, va explicar que tots els altres ocupants del cotxe eren morts: els seus tiets i els seus tres cosins. I va suplicar entre sanglots que la rescatessin: “Tinc molta por, per favor, veniu. Traieu-me d’aquí”. El 10 de febrer, després de la retirada de l’exèrcit israelià, la família de la Hind va poder entrar a la ciutat i trobar el cotxe amb els cadàvers de la nena i els seus tiets i cosins. Segons una investigació posterior, el vehicle havia rebut 355 impactes de bala.

Quan fa uns dies Andorra va reconèixer l'estat palestí, ho va fer de forma parcial i conjuntament amb diversos països, entre els quals França, en el marc de l'Assemblea de les Nacions Unides celebrada a Nova York. El cap de govern, Xavier Espot, va explicar a X que el reconeixement no seria "amb plens efectes diplomàtics" fins que Hamàs no alliberés els ostatges i entregués les armes. També fins que no es creés un govern palestí al marge del grup islamista. En la seva intervenció davant l'ONU, la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, va subratllar que, d'aquesta manera, Andorra es mantenia "fidel" a "més de set segles de pau" i a la "neutralitat activa" del país davant els conflictes internacionals. Què vol dir això? Quina és la postura del país sobre Palestina? Ho intentem desgranar.

Un dels aspectes més genials dels dos llibres de Lewis Carroll sobre Alícia és la contínua discussió que s’hi presenta, a càrrec d’ella i dels seus interlocutors, sobre el significat de les paraules, la necessitat que els parlants convinguem en un mateix sentit atorgat a cada mot i l’aparició continuada del percaçament lingüístic. Així, per exemple, a Alícia al país de les meravelles, l’Àguila respon d’aquesta manera a una cosa que ha sentit: “Parla menys enrevessat! No entenc el sentit de la meitat de les paraules llargues que has fet servir, i encara et diré més: em sembla que tu tampoc!” (És un fenomen molt habitual, ara que totes les llengües, no solament el català, van al botavant.) Més enllà al mateix llibre, diu la Tortuga: “Mira, si un peix em vingués a veure i em digués que se’n va de viatge, jo li diria: «Amb quin patge?»” I Grifó hi diu: “No vols pas dir «equipatge»?” I respon la Tortuga: “Jo vull dir el que dic”. Es llegeix una cosa semblant a Alícia través del mirall. Diu Humpty Dumpty: “Quan jo faig servir una paraula, aquesta paraula significa exactament el que jo vull que signifiqui”. I respon Alícia: “La qüestió és saber si es pot fer que les paraules signifiquin coses diferents”.

Els ciutadans ens veiem exposats diàriament al combat polític, aquest munt de crits i manipulacions que vessen sobre nosaltres com pluja daurada (sense que en cap cas els hàgim dit que ens agrada que se’ns pixin a sobre). No ens ho mereixem, només els hem votat, per què ens castiguen insultant la nostra intel·ligència, prenent-nos per idiotes o amnèsics o totes dues coses? Poques de les figures que campen avui pels òrgans de representació hi són per vocació democràtica. Sap greu dir-ho, però a la majoria, si hem de jutjar-los per les seves formes, no els interessa més que el poder pel poder. Si tenen principis ho dissimulen molt bé. Si actuen segons uns valors més enllà dels que imposa la legalitat, no en donen mostres en les seves actuacions. I ara que ja es va normalitzant el populisme basat en mentides difoses de manera massiva, l’ambient s’ha tornat encara més vomitiu. Els detesto a tots perquè jo crec profundament en la democràcia, en la llibertat, en el bé comú i la justícia i ells es dediquen a remenar aquestes exquisideses cíviques com qui remena la merda de la muntanya.

Més de 1.300 professionals del cinema i l’audiovisual d’arreu del món han firmat un manifest que compromet els signants a no treballar amb festivals, productores, distribuïdores, cadenes de televisió ni altres institucions israelianes que consideren “implicades en el genocidi i l’apartheid contra el poble palestí”. El document, titulat Film workers pledge to end complicity, ha estat impulsat per l’organització Film Workers for Palestine i s’ha fet públic aquest dilluns.

Israel ha enderrocat més de 1.500 habitatges al barri de Zeitoun de Ciutat de Gaza des que va començar a principis de mes l’ofensiva terrestre per conquerir l’enclavament, segons la Defensa Civil palestina. La destrucció, documentada per imatges de satèl·lit analitzades per l’agència de verificació Sanad per a la cadena qatariana Al-Jazeera, es concentra també en zones residencials com Jabalia al-Balad, el camp de refugiats de Jabalia i Tel az-Zaatar, on barris sencers han quedat pràcticament esborrats del mapa. Segons l’anàlisi, les forces israelianes han penetrat fins a quatre quilòmetres des de la frontera oriental i han avançat cap a Jabalia al-Balad i Jabalia al-Nazla.