Mira que n’hem arribat a sentir, de cançons, però n’hi ha algunes que viatgen amb nosaltres tota la vida, enganxades a la nostra memòria per raons gairebé inconscients, que tenen més a veure amb els accidents de la nostra biografia que amb els gustos musicals passats o presents.

La cançó italiana acaba de perdre una de les seves veus més destacades, prolífiques i veteranes, la de Gino Paoli, que ha mort als 91 anys a Gènova, la ciutat on vivia des de feia dècades. La llarga trajectòria del músic i cantautor, nascut el 23 de setembre del 1934 a Monfalcone –a la regió del Friül,– va començar a finals de la dècada dels 50 amb una cançó senzilla, elegant i autobiogràfica, La gatta.

Acaba l'agost i mentalment, acaba l'estiu. I acaben aquests articles, gràcies a tots els qui heu fet companyia a l'autor. Per acabar, una dèria personal. Estic disposat a batre'm de forma dramàtica en duel per defensar aquesta teoria: ningú sap gaudir dels estius com ho fan els italians. Enlloc trobareu tantes referències culturals a l'estiu com a Itàlia. Tots els grans cantants i artistes li han dedicat la seva atenció, fent protagonista l'estiu de cançons o pel·lícules. Tot i que en realitat els italians també tenen el sector turístic en certa crisi, amb un fort debat sobre la dèria de tenir privatitzades les platges i l'augment dels preus, l'estiu ocupa un lloc central en l'imaginari col·lectiu de tot el país. Per això encara escolto la cançó que sonava per casa perquè agradava a la meva àvia: Sapore di sale, de Gino Paoli.