1.776 dies. Aquest és el temps exacte que ha trigat l'exdirigent d'ERC Marta Molina a recuperar l'urna de l'1-O que presidia el seu menjador. Ho va fer ara fa tres setmanes, quan va anar a l'Audiència Nacional a agafar les pertinences que la Guàrdia Civil li va requisar en l'escorcoll del seu pis en el marc de l'operació Volhov, la suposada trama russa del Procés ja arxivada. Després de passar dues nits al calabós i una investigació de 4 anys, 10 mesos i 11 dies de "malsons i patiment gratuït", l'exsecretària de Moviments Socials dels republicans es fotografiava amb l'urna, contenta, a la sortida del tribunal el passat 8 de setembre. No ha estat un camí planer. Recuperar-la ha estat tota una odissea.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar prepara una denúncia per estafa contra l'organitzador de l'acte Som 1 d'octubre, que el 28 de setembre va commemorar el setè aniversari del referèndum. Des d'aleshores l'impulsor de l'esdeveniment, Jordi Mateu, ha estat il·localitzable i fins ara no ha pagat milers d'euros en factures dels serveis de tècnics, artistes, empreses de muntatge d'escenaris i altres implicats en l'acte, segons ha avançat La Vanguardia. En declaracions a l'ACN, l'alcalde d'Arenys de Mar, Estanis Forns, ha explicat que preveu presentar la denúncia a la Fiscalia aquesta mateixa setmana. Un cop s'ha fet públic el cas, l'organitzador ha assegurat que ha tingut un problema de salut i s'ha compromès a donar explicacions.

No és estrany veure el coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena en actes institucionals al costat de les principals autoritats de Catalunya. L'últim, al pregó de les Festes de la Mercè a Barcelona. Potser el seu rostre no és tan conegut –Manuel Marchena va permetre que declarés al judici del Procés sense que se li veiés la cara– i al públic li sona més el pseudònim de Tácito, el nom del compte de Twitter des del qual desqualificava polítics independentistes mentre els investigava com a cap de la unitat de policia judicial de l'institut armat. Baena, un dels principals impulsors de la judicialització de l'1-O, ocupa des de finals de juny de manera interina el càrrec de cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona.

El diumenge posterior al referèndum de l'1-O, els veïns de Sant Julià de Ramis tornaven a votar si volien que Catalunya fos independent. Una setmana abans no ho havien pogut fer, si més no al pavelló, on justament havia de votar el president Carles Puigdemont. La Guàrdia Civil hi va irrompre violentament i es va endur les tres urnes que hi havia. Aquest cop ho van fer en una urna de l'1-O que els va regalar el municipi veí de Quart i que ara conserven a l'entrada del pavelló en una vitrina. "Vam decidir deixar-la aquí perquè és el lloc on havíem de votar", explica l'alcalde Marc Puigtió. "No teníem urna i vam fer una crida als pobles veïns per si ens en podien donar una i Quart de seguida s'hi va oferir", explica Jaume Casamitjana, de l'ANC de Sant Julià de Ramis. "Nosaltres en teníem tres i ells cap i com que volien fer un referèndum simbòlic no vam dubtar-ho ni un moment", corrobora l'aleshores coordinador de l'ANC a Quart, Quim Vilar, que en va tenir una a casa, que ara té el nou responsable de l'entitat a Quart. "Qui és el coordinador se la queda i quan deixi el càrrec faré el mateix", explica Xavier Castelltort.

El futur judicial de Carles Puigdemont és encara una incògnita, i més tenint en compte el seu retorn fugaç i la negativa del Tribunal Suprem a aplicar-li l'amnistia. El líder de Junts ha estat la presa de caça major de l'acció de la justícia espanyola, però gràcies al rebuig a les euroordres no ha hagut de seure al banc dels acusats. I és que el futur judicial dels líders que van impulsar l'1-O ha sigut diferent en funció del camí que van emprendre per batallar contra la repressió de l'Estat i els efectes, variats, que han tingut els indults, la reforma del Codi Penal o la llei d'amnistia.

Aquest dijous farà un mes que el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'aprovació de la llei d'amnistia. Des de llavors, se n'han beneficiat 74 persones, 46 de les quals són policies nacionals i quatre mossos d'esquadra, segons recull l'ACN. Més enllà dels agents policials, s'ha amnistiat l'exconseller d’Interior Miquel Buch i el mosso que va contractar com a assessor mentre feia d’escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i vint amnistiats més són manifestants investigats o condemnats per aldarulls a Barcelona.

Els quaranta-sis agents de la Policia Nacional que estaven sent processats per les agressions durant el referèndum de l’1-O han estat amnistiats. El jutge que instruïa la causa considera que les agressions comeses queden emparades per la llei d’amnistia i n’extingeix la responsabilitat penal. La norma aprovada definitivament a finals de maig incloïa el perdó judicial a les accions policials que s'estiguessin investigant, a excepció d’actes de tortura o tractes inhumans o degradants greus. El magistrat Francisco Miralles, titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, descarta que es produïssin durant la jornada del referèndum i acorda el sobreseïment de la causa contra els agents.

El pròxim dotze de març, d'aquí justament un mes, el Tribunal Suprem deliberarà sobre el recurs presentat per la defensa d'Adrián Sas, encausat per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O. Si ratifica la pena, el vilafranquí es convertirà en el primer manifestant del Procés que ingressa a la presó.

Hi ha un fil de lògica argumental en la dèria del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón de considerar que la protesta del Tsunami al Prat va ser terrorisme. Si la manifestació davant d’Economia del 20 de setembre va ser sedició, si el referèndum de l’1 d’Octubre va ser un cop d’estat, si segons la vicepresidenta d’aleshores l’objecte de les actuacions policials mai van ser les persones sinó les urnes, i si als presos polítics els van acabar processant per rebel·lió, és lògic concloure que entre els milers de manifestants que van ocupar la terminal del Prat hi havia terroristes.

El Maresme torna a prendre la iniciativa. Catorze anys després que Arenys de Munt organitzés la primera consulta sobre la independència, Òrrius ha convocat els seus habitants a les urnes per votar si cal fer efectiva la declaració d'independència del 2017, coincidint amb el sisè aniversari de l'1-O. Ho ha fet amb una pregunta binària, com el 9-N, l'avantsala del referèndum: "Voleu que Catalunya sigui un estat en forma de república?" i "Voleu fer efectiva la declaració d'independència proclamada el 27 d'octubre de 2017?".

L'Ana Jiménez no anava a votar l'1-O. Nascuda a Extremadura fa 43 anys, va venir a viure a Catalunya fa vint anys per amor. "Estic enamorada d'aquesta terra, m'he separat dos cops i m'hi he quedat, però no soc independentista perquè prefereixo que estiguem junts". En un context normal, s'hauria limitat a acompanyar la parella, que sí que és independentista, al col·legi electoral que es va habilitar a la Roca del Vallès, però ella no hauria exercit el dret de vot perquè encara se sent vinculada amb Espanya.

Sis anys després del referèndum de l’1-O, les coses estan així. Seguint el consell del filòsof Bertrand Russell, que a l’hora d’interpretar el món recomanava parar màxima atenció als fets, evitant tenyir-los de la pròpia ideologia, creences o desitjos, intentaré cenyir-m’hi (la segona recomanació de Russell la deixo per al final). El balanç descriptiu és aquest.

Han passat sis anys d'ençà del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i algunes de les principals cares visibles que s'hi van enfrontar han anat a parar a segona fila o han desaparegut de la vida pública. Però alguns encara s'hi mantenen. ¿Què se n'ha fet, dels encarregats de combatre aquella votació? ¿Què fan ara Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Enric Millo i els altres protagonistes de l'altra cara d'aquella jornada històrica?

L'advocada Maria Vila (Barcelona, 1990) repassa a Tornarà a ser rica i plena (Bruguera) la història de Catalunya en un assaig sense pèls a la llengua en què es mostra molt crítica amb els partits independentistes per com han gestionat el Procés.

Una de les qüestions que l'excap de les forces armades Fernando Alejandre Martínez (Madrid, 1956) tornaria a fer igual és entestar-se en "recuperar el patriotisme". "Un patriotisme basat en la Constitució i en la seva legitimitat, que no neix ni de la tolerància, ni de la convivència, ni tan sols de la pau mundial; que neix de la mateixa idea d'Espanya com a nació", subratlla en el seu llibre Rey servido y patria honrada, en el qual fa balanç dels seus tres anys com a Jemad (2017-2020). Un dels principals episodis que va tenir lloc durant aquesta etapa són els atemptats a Barcelona i Cambrils del 17-A, dels quals va tenir coneixement per la ràdio mentre passava uns dies en una casa rural de Càceres amb la seva família. Aquestes "terribles" notícies no eren, però, el que més li preocupava, sinó "el que havia de passar": el referèndum i la posterior declaració d'independència, avui fa cinc anys. I Alejandre va preparar un pla per si calia portar militars a Catalunya.

Si Alcarràs ha guanyat l'Ós d'Or i ara opta als Oscars, també per partida doble l’exalcalde d’aquest municipi del Segrià ha estat inhabilitat. L’Audiència de Lleida confirmava dimecres la condemna a un any d’inhabilitació i 1.400 euros de multa a Miquel Serra (Alcarràs, 1967) per desobediència: no va despenjar estelades ni va retirar una placa de l'1-O de l'espai públic en la campanya de les eleccions espanyoles de l’abril del 2019. El dirigent republicà ja havia estat condemnat a tres mesos d’inhabilitació i una multa de 400 euros per obrir el centre cultural Lo Casino com a punt de votació per al referèndum.

La Fiscalia va començar a investigar 712 alcaldes per l’organització de l’1-O. Es van acabar obrint diligències contra 78, segons informa l'Associació de Municipis per la Independència, 65 de les quals van quedar arxivades. En cinc anys només s'han fet quatre judicis i en queden nou de pendents. Fins ara, dues absolucions i dues condemnes. Parlem amb quatre dels alcaldes represaliats, que arriben a la mateixa conclusió: no tenen clar per què els ha tocat, però asseguren que ho tornarien a fer.

L'èxit d'Alcarràs, que ha guanyat l'Os d'Or i que ara ha estat seleccionada per als Oscars, no és l'únic motiu d'orgull per als habitants d'aquest municipi del Segrià. Abans que el film de Carla Simón posés el poble al mapa, els alcarrassins ja treien pit per la seva gesta el dia del referèndum. Aquell dia, centenars d'habitants van barrar el pas a la Guàrdia Civil, que no va poder accedir al centre cultural Lo Casino, punt de la votació de l'1-O. Una proesa que va fer que Alcarràs es convertís en un símbol de la resistència perquè va ser dels pocs en aconseguir-ho.

Les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 van acabar amb més de 900 persones ferides i unes imatges de brutalitat policial que van fer la volta al món. Cinc anys després dels fets, però, encara no s’ha registrat ni una sola condemna dels policies nacionals i guàrdies civils que van formar part de l’operatiu. Les investigacions que han anat més de pressa han acabat amb l’absolució dels agents o bé s’han arxivat definitivament per falta de proves. Hi ha dues causes que estan a punt d’anar a judici, però la seva tramitació s’ha encallat en l’últim any.

Cinc anys després de l'1-O encara queden moltes incògnites per resoldre sobre tot el que va envoltar el referèndum i els seus preparatius. I la secretària general d'ERC, Marta Rovira, n'ha revelat aquest dimecres una: en una entrevista a Els matins, de TV3, ha confirmat que va ser una de les tres persones que va encapçalar "la direcció política del referèndum" de l'1-O. Ho ha fet després que el documental La piràmide invisible. Les urnes de l'1-O, emès dimarts a la nit en aquesta mateixa cadena, revelés que ella coneixia tots els detalls de l'organització clandestina per fer possible la votació.