De l’article de Gonçal de Reparaz i Ruiz (Sèvres, França, 1901 - Lima, 1984) a Mirador (30-IV-1936). Gonçal de Reparaz, deixeble del geògraf Pau Vila i col·laborador en missions exteriors de la República durant la guerra, feia constar sempre al costat de la seva firma la postil·la "fill" per evitar la confusió amb el seu pare, diplomàtic de carrera, Gonzalo de Reparaz Rodríguez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939), també geògraf i periodista.

De l’entrevista de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901 - 1993) publicada a Revista de Catalunya (IV-1926) aquest mes fa cent anys. Caricatura de l’escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939) vist a Blanes per Joan G. Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948), dibuix que il·lustrava l’original d’aquesta peça. Anys després, Ruyra va escriure Entre flames, un llibre que formava part de la campanya que ell va desplegar en suport dels damnificats –entre ells els seus masovers– pel catastròfic incendi a Montnegre de la Selva el 12 d’agost de 1928.

Del reportatge de Carles Sentís (Barcelona, 1911 - 2011) a Mirador (8-XII-1932). Fotografia de l’autor a la Torrassa. Tenia vint-i-dos anys. Havia acabat el seu viatge de vint-i-vuit hores en “transmiserià”, nom que ell va donar als autobusos que duien emigrants clandestins des de Múrcia a Barcelona. Edicions La Campana va publicar el 1994 un llibre amb totes les peces d’aquell cicle memorable. L’IEC acull demà (18 h) un acte sobre una proposició de llei al Parlament per emparar les persones sense llar.

De la columna del poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), apareguda al diari La Publicitat (4-IV-1926) un dia de Pasqua de Resurrecció de fa cent anys. És un dels escassos articles amb substrat religiós incisiu, tot i que amb un deix costumista, que va publicar Sagarra. És cert que va escriure teatre amb missatge cristià, com va ser el cas de La ferida lluminosa (1954), però l’articulisme genuïnament sagarrenc era més descordat i sensual, i d’un estil més espontani i exuberant, com en altres peces d’ell ja publicades en aquesta secció.

De la informació publicada a La Veu de Catalunya (3-IV-1916) sobre la mort del compositor Enric Granados (Lleida, 1867 - Canal de la Mànega, 1916) i de la seva muller, Empar Gal, segons el relat de Màrius Serra, un supervivent del “Sussex”, ferri torpedinat on viatjaven el 24 de març d’ara fa cent deu anys. El vaixell francès va ser atacat al canal de la Mànega per un submarí alemany. Es van ofegar vuitanta persones.

De l’article de l’escriptor, llibreter i bibliòfil Rafael Tasis (Barcelona, 1906-Paris, 1966) publicat a Xaloc (15-XII-1966), revista bimestral de l’exili català editada a Mèxic. Demà s’escau el 125è aniversari de la naixença de Ramon Xuriguera (Menàrguens, 1901-Brageirac, França, 1966) i enguany el 60è de la seva mort. Ramon Xuriguera, professor, assagista, novel·lista, articulista i crític d’art, es va exiliar a França després de la guerra espanyola, i allí va morir. Tasis va dedicar aquesta necrologia al col·lega amb qui havia compartit anys d’exili.    

De l’article d’Eugeni d’Ors, ‘Xènius’ (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954), a La Veu de Catalunya (27-II-1915). Ors va publicar cada dia durant quinze anys sota la rúbrica “Glosari” peces de caràcter filosòfic, de crítica d’art i de divulgació científica. Ha estat l’articulista català amb més projecció exterior, esmentat en tractats de retòrica i de periodística d’arreu com un model d’originalitat i agudesa culturalista. En els temps més àlgids de la Gran Guerra remarcava les seves reflexions en l’ideal d’una Europa unida i pacifista.

De la crònica d’Andreu Avel·lí Artís ‘Sempronio’ (Barcelona, 1908-Sitges, 2006) a l’antologia periodística Los barceloneses (1959). Traducció pròpia. Fa ara setanta anys de la primera exposició que –amb Joan Miró–, va fer a Alemanya, concretament a Bonn, el ceramista Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985). Aquest mes de març la galeria Artur Ramon ha presentat la primera exposició individual de Cumella a Barcelona des del 1988. El 1984 havia obrat la Medalla del Parlament de Catalunya. Tenia la Creu de Sant Jordi des del 1981 i la Medalla d’Or del FAD del 1982.

De l’article d’Antoni Marí (Eivissa, 1944 - Barcelona, 2026) a la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (2006). Poeta, assagista, novel·lista i catedràtic a la UPF, on impartia teoria de l’art, Antoni Marí va morir el passat 23 de març. Destacava per la seva prosa afinada i brillant aplicada a una reflexió culta i aguda sobre idees estètiques amb una dimensió social. Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Catalana, el Ciutat de Barcelona i, en diverses vegades i gèneres, amb el de la Crítica Serra d’Or.

De l’article de Ramon Barnils (Sabadell, 1940 - Reus, 2001) a La Vanguardia (26-III-1989). Traducció pròpia. Fa 25 anys de la mort de Barnils, col·laborador de premsa, ràdio i televisió, i professor a la UAB, on va obrir portes a col·legues. Va fer periodisme a l’Escola de l’Església (CICF). Com a delegat d’estudiants va patir represàlies del règim junt amb el delegat del curs, que duia el nom de “promoció Régis Debray”.

De l’article del crític d’art Joan Cortés (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) a La Vanguardia (5-XI-1954) arran de la mort del pintor, escultor, dibuixant i gravador francès Henri Matisse (Le Cateau-Cambrésis, 1869 - Niça, 1954). Des d’avui fins al 16 d’agost CaixaForum mostra a Barcelona, amb la col·laboració del Centre Pompidou, l’exposició titulada Chez Matisse. El llegat d’una nova pintura.

De l’article de Valentí Almirall (Barcelona, 1841 - 1904) publicat a L’Avens (8-V-1882) arran de la mort del científic anglès Charles Darwin (Shrewsbury, 1809 - Down House, 1882). Fins al 31 de maig es pot visitar a l’Hivernacle del parc de la Ciutadella l’exposició Darwin Botànic, produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El periodista Almirall va ser pioner de la divulgació científica a la premsa catalana. Darwin estudiava les plantes com un element principal en les recerques que el duien a formular la seva teoria de l’evolució.

Del text de l’historiador Michel Zimmermann (Villefranche-sur-Saône, Alvèrnia, 1937 - París, 2026) en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (VII-2022). Eminent catalanòfil, Zimmermann va morir el passat 13 de març. Des del 1993 va ser catedràtic d’història medieval de la Universitat de Versalles i abans, des del 1983, professor a la Sorbona. Com a investigador de la Catalunya del període comtal formava part amb els seus mestres Wolf i Bonnassie, de l’anomenada escola de Tolosa. Era membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Del reportatge de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) publicat tal dia com avui a la revista Clarisme (24-III-1934). La periodística de Mercè Rodoreda és un caire poc conegut de l’escriptora, especialment en la modalitat del reportatge costumista. La narradora, assagista i professora Mercè Ibarz té publicat un bon aplec de peces de la Rodoreda periodista. Fins al 25 de maig es pot visitar, al CCCB, l’exposició Rodoreda, un bosc, que mostra altres facetes de l'autora.

De l’article de l’arqueòleg Miquel Tarradell (Barcelona, 1920 - 1995) a Serra d’Or (XII-1974) sobre Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic, 1974), prehistoriador i arqueòleg de qui ahir s’esqueia el 135è aniversari del naixement. Científic de prestigi internacional, Bosch Gimpera va ser rector de la Universitat Autònoma republicana de 1934 a 1939, i conseller de Justícia en un dels governs del president Companys en temps de guerra.

De la columna que el periodista Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va publicar en el setmanari Mirador (26-III-1931) arran de la inauguració del tren cremallera de Ribes de Freser a Núria per Queralbs. L’entrada en servei d’aquella línia d’uns tretze quilòmetres de recorregut va causar sensació en una societat amb escassos mitjans de transport. Aquest cap de setmana fa noranta-cinc anys d’aquell esdeveniment.

De l’article de Manuel Cruells (Barcelona, 1910 - 1988), publicat un mes de març en guerra a Amic (III-1938), revista literària quinzenal difosa entre els soldats, dirigida per Josep Janés i editada pel Departament de Cultura de la Generalitat. El periodista Cruells, format en història i humanitats, va dirigir Diari de Barcelona, capçalera que va fer seva el partit Estat Català el juliol del 1936, quan alguns diaris, com el Brusi, van ser ocupats per formacions d’esquerra. Cruells va anar al front d’Aragó quan el diari va fer fallida. Acabada la guerra, i tornat clandestinament de l’exili, va ser molt actiu en la resistència catalanista contra el franquisme.

De la crònica sense signar —traducció pròpia— publicada tal dia com avui a La Vanguardia (19-III-1976). Era l’endemà de la primera manifestació autoritzada a Barcelona des del 1939. Feia quatre mesos de la mort de Franco. El governador Sánchez-Terán havia accedit a la petició de dos-cents cinquanta periodistes que volien reivindicar en públic el dret al secret professional i a la llibertat d’expressió. El periodista Josep Maria Huertas Claveria estava condemnat des del 22 de juliol del 1975 per un reportatge que havia indignat els militars. Va sortir de la presó vint-i-set dies després de la manifestació.

D’un editorial de La Publicitat (21-III-1931) arran de la cloenda, tal dia com avui de fa noranta-cinc anys, de la Conferència d’Esquerres Catalanes. S’havia reunit durant tres dies a la barriada barcelonina de Sants. Allí es va constituir Esquerra Republicana de Catalunya sota la presidència de Francesc Macià. Era el líder d’Estat Català, una formació integrant del nou partit. Macià proclamaria una efímera República Catalana un mes després, quan els resultats de les eleccions municipals del 12 d’abril van fer caure la monarquia espanyola.

Crònica d’Andreu Avel·lí Artís ‘Sempronio’ (Barcelona, 1908-Sitges, 2006) a l’antologia periodística Los barceloneses (1959). Traducció pròpia. Avui fa cinquanta-cinc anys de la mort del metge Agustí Pedro i Pons (Barcelona, 1898-1971). Catedràtic a la Facultat de Medicina de la UB, el doctor Pedro i Pons va ser l’autor principal del Tratado de patologia y clínica médicas (1950-1958), obra de referència que Josep Pla va consultar per escriure el seu autoreportatge L’infart de miocardi (vegi’s aquesta secció del 11-III-2013). Pedro i Pons, home culte en teatre i música, era també un bibliòfil acreditat i un col·leccionista erudit de diaris i revistes en català. Va prologar l’exhaustiva Història de la Premsa Catalana (1966) de Rafael Tasis i Joan Torrent.