Explicar un conte abans d’anar a dormir, inventar-se una història si el nen fa rebequeries a l’hora de menjar o entretenir-lo explicant-li tota mena de curiositats quan us trobeu en una sala d’espera, en un restaurant o a la parada del bus. Hi ha pares i mares que encara ho fan, però n’hi ha d’altres que prefereixen donar-los el telèfon mòbil o una tauleta perquè s’entretinguin sols. Quan les pantalles es converteixen en protagonistes, es perden determinats hàbits que fan que els membres de la família connectin i passin temps de qualitat de manera conjunta, com es pot fer, per exemple, a través de la lectura.

Els meus fills no llegeixen i he intentat no ofuscar-m'hi. Sempre penso que hi haurà un dia o un llibre que els canviarà el xip i, de sobte, voldran llegir. Té raó la Maria Pombo quan ens va dir que hem d’assumir que hi ha gent a qui no li agrada llegir. Però il·lusa de mi m’havia empassat aquella llegenda del “si tu llegeixes, ells llegeixen” i per desgràcia a casa nostra aquest mantra no funciona. Si estenc la roba ningú surt al pati, si algú para taula doncs la para sol i si jo estic llegint una novel·la els meus fills miren una sèrie.

Llegir és un viatge cap a un món desconegut ple de vivències que guien el lector pàgina rere pàgina. En el cas dels infants, acompanyar-los en aquesta lectura els permet obrir una finestra cap a nous mons. “L’infant lector, quan rep un missatge a través d’una lectura acompanyada, imagina la història a través d’aquesta veu, la recrea i la fa seva. A més, aquesta intervenció ajuda a despertar-li el sentit de la creativitat”, observa Margarida Falgàs, mestra jubilada, pedagoga, coordinadora de clubs de lectura infantil i membre de l’organització de la Fira del Conte de Medinyà.