És freqüent fixar objectius de política econòmica com a percentatges mínims sobre el PIB de la despesa corresponent. Exemples: Trump reclama a Europa un 5% en defensa, la UE un 3% d’inversió en R+D, l'OCDE un 1% en despesa mediambiental, les lleis d’universitats espanyoles un 1% en universitats, una ILP un 6% per a educació. També hi ha objectius, menys lligats a polítiques concretes, que són d’exigència de màxims. Exemple: el Pacte d’Estabilitat de la UE fixa un màxim de dèficit fiscal del 3% del PIB.

La tornada a l'escola suposa una despesa molt alta per a moltes famílies, de més de 422 euros de mitjana. En el conjunt de l'any són més de 2.000 euros a les escoles concertades, que es redueixen a la meitat a les públiques, segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Però alguns d'aquests costos es poden deduir a la declaració de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) al tram autonòmic. Catalunya, comunitat a la qual existeix un val escolar per cadascun dels 795.000 alumnes de primària i secundària, és la comunitat autònoma de les quinze de règim comú que té menys avantatges fiscals d'aquesta mena. L'única relacionada amb l'educació té a veure amb el tercer grau, ja que es pot aplicar als préstecs per finançar màsters o doctorats. Es retorna el 100% dels interessos lligats a aquests crèdits.