I vam cridar com ho deuen fer els pecadors a l’infern. Estimulats per un Albert Vidal transfigurat en Dante, i després d’un aplaudiment sincer i entusiasta, els espectadors ens vam entregar a un exercici d’intel·ligència col·lectiva en un cant –modulat pel mestre– que acabava amb un crit alliberador i excitat que fins i tot el tombava a terra. Va ser un colofó fantàstic al viatge pels tres primers cants de l'Infern de Dante Alighieri, conduïts per un rapsode superb posseït per la paraula de l’escriptor toscà.