Jornada rodona a Can Barça. Milers de persones han demostrat que aquest club és especial perquè pots votar, hi ha una nova graderia oberta que ha permès que l'estadi faci patxoca i han fet una golejada a la gespa, on no han hagut de patir ni un sol moment. Com si fos un Gamper o un partit de costellada, el Sevilla s'ha deixat dur a l'escorxador com un xai i ho ha posat fàcil al Barça de Flick.

Quins tres punts. Abans de tornar a escoltar l'himne de la Champions a Newcastle, l'equip de Flick s'ha endut la victòria d'un escenari on sempre cal suar la cansalada. Partits així decideixen la lliga, tot i que lògicament, encara queda molt camí per fer i preocupa veure tants jugadors que acaben els partits fosos.

Després d'un primer temps fluixet, el Barça es va deixar anar i va acabar golejant (3-0) un Mallorca que va agradar durant la primera part. Però no va poder evitar ser una víctima més d'un equip que va fent camí, passant la pressió al Reial Madrid i traient pit del talent de la casa. La segona part, va ser un homenatge a La Masia, amb el primer gol al Camp Nou d'un Marc Bernal que feia anys que esperava un moment com aquest. Moments que expliquen la força del Barça, el club en què un noi de Berga o un altre del Baix Montseny poden fer realitat el somni que tenia de menut.

Feina feta. Durant tota la fase de grups el Barça ha rebut molts gols, ha patit ensopegades... però s'ha classificat dins del Top 8, com calia. Lluny queda la derrota amb el PSG o la vermella d'Araujo a Londres. Calia acabar entre els vuit primers i s'ha aconseguit amb un partit que és un bon resum de la Champions de l'equip: cedir gols, patir, però solucionar-ho al final amb talent.

Festa grossa al Johan Cruyff. Un estadi de Primera RFEF va veure una segona part de Champions en què tot li va sortir bé, a l'equip de Flick. Exceptuant els problemes amb el gol de Ferran, tot van ser bones notícies, com el retorn de Marc Bernal, que va tenir temps de donar una assistència en els pocs minuts que va tenir. Va ser bonic.