Cal aplaudir el compromís i atreviment dels promotors del nou teatre La Fàbrica, que, tot i conèixer de primera mà els riscos econòmics del negoci (és un dir) teatral, ja que també gestionen el teatre La Gleva, ara inverteixen bous i esquelles en una instal·lació cultural de dues sales (una de 200 localitats) i un bar que ben segur ajudarà les finances de l’empresa. L’aforament és important, perquè a la geografia teatral de Barcelona abunden les sales petites que no arriben als 100 espectadors i que tenen dificultats per subsistir i limitacions en les possibilitats de producció.

Darrere del Teatre La Gleva de Barcelona hi ha dues famílies, una de literal i l'altra en sentit ampli. Quan aquest petit espai del barri del Farró va obrir portes el 2017, al capdavant hi havia el gestor cultural, periodista i crític teatral Albert de la Torre, que volia "que no es trenqui el fil de la tradició" i recuperar per a l'escena alguns dels noms de la seva generació o la precedent que considerava importants i que creia que havien quedat marginats injustament per la renovació teatral. Noms com Mario Gas, Angel Pavlovsky, Joan Ollé i Ramon Simó havien de compartir espai amb companyies joves i emergents. Quan el 2019 De la Torre es va posar malalt, el seu fill Daniel, que llavors tot just acabava d'entrar a la majoria d'edat i feia de taquiller, va assumir-ne la direcció. Ara, amb 25 anys i superat de llarg el tràngol, Daniel de la Torre fa créixer la família fent tàndem creatiu amb el pare.