El Barça, als quarts de final de la Champions per la porta gran. Després de patir en una primera part d'intercanvi de cops, els catalans van passar per sobre d'un Newcastle desfet com un glaçó en una segona meitat sensacional (7-2). A continuació, uns apunts en calent.

El Barça vola alt a Europa. Amb una pluja de gols que va passar per damunt del Newcastle, l’equip de Hansi Flick va transformar els dubtes en somnis. Feia anys que no es veia una golejada a la Champions com aquesta (7-2), amb un segon temps en què la gent es fregava els ulls. I tampoc es va necessitar la millor versió de Lamine Yamal i Pedri per aconseguir un resultat convertit en un avís per navegants. Si equips com el PSG o el Bayern aconsegueixen grans golejades a Europa, el Barça també.

"És una història increïble. Ara deu ser una mica dolorosa, però espero que d'aquí a uns anys sigui un record divertit i que quan sigui gran pugui explicar-ho als seus nets", assegura Adam Spencer (Exeter, Gran Bretanya; 1985). Parla de la història, de pel·lícula, de l'aficionat del Barça que dimarts de la setmana passada va confondre l'estadi del Newcastle, St. James' Park, amb apòstrof, al nord d'Anglaterra, a tocar d'Escòcia, amb l'estadi de l'Exeter City, St James Park, sense apòstrof, al sud-est: a 600 quilòmetres, a sis hores i mitja en cotxe, tal com assegura el club. "No podria haver triat un estadi més allunyat, ni que ho hagués intentat", lamenta Spencer, responsable de l'experiència dels aficionats de l'Exeter. L'equip és setzè a la Ligue One, la tercera categoria del futbol anglès.

Un penal al temps de descompte comès sobre Dani Olmo va salvar els mobles per a un Barça molt erràtic en l'anada dels vuitens de final de la Champions (1-1). Lamine Yamal va transformar la pena màxima amb precisió i va evitar que s'invoqués una altra remuntada al Camp Nou. Quan la desfeta semblava incommensurable i merescuda, el Newcastle va lamentar que Thiaw fes anar per terra l'egarenc en l'última jugada d'un duel que per moments va despertar fantasmes del passat i que ha de fer reflexionar a Hansi Flick de cara a la tornada de la setmana que ve.

El Barça ja coneix el camí cap a la final de la Champions, que aquesta temporada es disputa a Budapest el 30 de maig. Després de quedar-se a les portes de la final del curs passat en una funesta eliminatòria contra l'Inter de Milà, el club blaugrana buscarà tornar a arribar a una final europea onze anys després. Per aconseguir-ho, però, primer haurà de superar el Newcastle, un rival també complicat. "És un sorteig en què ens podien tocar dos equips molt diferents, però tots dos amb les seves dificultats. El Newcastle és un conjunt dur i és un camp complicat on ja vam patir", ha valorat el director esportiu, Deco, des de Suïssa.

Des del 14 de setembre del 2005, amb un triomf 0-2 a casa del Werder Bremen, que el Barça no encetava la Lliga de Campions amb una victòria a domicili. Llavors, l'entrenador era Frank Rijkaard i Lamine Yamal ni tan sols havia nascut. Dues dècades després, i per obra i gràcia de Marcus Rashford, els blaugranes han acabat amb aquesta mala estadística. El davanter anglès es va estrenar com a blaugrana a la Champions i va marcar els dos gols de la victòria contra el Newcastle. "Les coses van bé. Estic aprenent molt, és una obvietat", explicava a la premsa anglesa el dia abans del partit. Va dir-ho així. Deixant clar que és una "obvietat", com si donés per fet que no calia donar més explicacions, ja que tothom veu com juga el Barça. "No estem acostumats a jugar contra jugadors que mantinguin la pilota així. Hem jugat contra el Chelsea, el City, l’Arsenal… però no ha sigut el mateix que contra el Barça", exposaria, rendit als blaugranes, Anthony Gordon, autor del gol local.

Bona estrena del Barça a la Lliga de Campions, amb un triomf (1-2) en un camp complicat com és el Saint Jame's Park.

Tornar a començar. És bonic tenir noves oportunitats i abraçar-les amb força. Marcus Rashford va escollir el millor escenari i el millor moment per renéixer i sentir-se jugar a la Champions de nou. Feia tres anys que no feia dos gols en un partit i gairebé cinc que no marcava a la Lliga de Campions, el jugador anglès. I en pocs minuts, en va fer dos de preciosos per deixar amb un pam de nas un Newcastle molt lluitador. El jugador de Manchester va marcar el camí a seguir a Europa al Barça. Saber colpejar quan toca i saber patir. L’estrena a la Lliga de Campions no va ser gens fàcil, com era d’esperar. I, de fet, el teloner de Rashford va ser Joan Garcia, molt segur sota els pals quan va tocar, també en uns últims minuts en què el Newcastle va aconseguir marcar, fent bullir l'olla de St. James's Park fins al final.

"Tots els jugadors professionals haurien de tenir una mica d'amateurisme. Em refereixo a l'esperit que desenvolupa un jugador quan juga per res, sense esperar cap recompensa més enllà de la victòria. Raphinha n'és un clar exemple, no ha perdut res del que s'aconsegueix quan es juga per diversió", deia fa cinc anys Marcelo Bielsa quan era entrenador del Leeds United. En una ciutat treballadora que mai cap turista trepitjaria si no fos pel futbol, Raphinha va donar-ho tot perseguint el seu somni: triomfar al futbol. Avui torna a una ciutat similar a Leeds, Newcastle. Ciutats conegudes pels seus equips de futbol, o amb sort, per algun grup musical.

Mai va jugar al Newcastle United. I com a tècnic no va guanyar cap títol amb ells. Però a la porta de l'estadi on debutarà el Barça a la Champions et trobes una estàtua seva. "És una llegenda. Saps per quina raó? Era un dels nostres", diu en Mark, aficionat del club. Bobby Robson, l'home que va entrenar al Barça en temps complicats, és un dels noms més respectats entre els aficionats del primer rival blaugrana a la Champions. "Robson era fill de miners. Va fer de miner. Aquí gairebé tothom té un familiar que va baixar a les mines. I era seguidor del Newcastle, però va jugar a altres clubs. A la gent de Newcastle ens feia ràbia veure com va triomfar com a entrenador sempre lluny de casa. I quan finalment va venir, ja era molt gran. Es va dubtar d'ell", diu el periodista Robert Harris. Bobby Robson va fer realitat el seu somni de treballar al Newcastle el 1999, quan li van oferir un salari baix per fer-se càrrec de l'equip, llavors cuer de la Premier. Va acceptar. I en el primer partit ja van guanyar per 8-0 al Sheffield Wednesday. En els cinc anys que va dirigir els magpies, fins al 2004, va classificar l'equip dos cops per la Lliga de Campions.