El bottle flip challenge, el fidget spinner o el dab. Aquestes van ser algunes de les modes que van passar fa deu anys. Ben bé encara no se sap per què van tenir tant recorregut. Ara parlem de torrades d’alvocat, açaí i running, encara que això últim ha estat present dins del territori català més temps del que la gent pot pensar. I si no que li preguntin a la Cèlia Balcells, que va començar a córrer com a hobby i ara s’hi dedica professionalment. “Al principi feia cinc o deu quilòmetres i acabava destrossada. Hi havia una pujada que ara faig en dos segons i llavors em semblava impossible. Tot i això, era molt satisfactori”, recorda. “Això va ser l’últim any abans d’anar a la universitat. Quan vaig anar a estudiar a Lleida, tot i que allà no hi ha gaire muntanya, anàvem a córrer cada dia. Va ser llavors quan vaig conèixer l’Arnau Cases, que em va introduir al món del rendiment i del trail running català. Ell estava implicat en la selecció catalana i em va explicar què havia de fer per arribar-hi. A partir d’aquí vaig començar a córrer més seriosament”, explica.

Kilian Jornet no para mai quiet. Si fa uns mesos va sorprendre amb la seva travessa unint els cims més alts dels Estats Units, ara l’esportista català ha alertat sobre els perills que amenacen un esport que estima com són les curses de muntanya. El Jornet més reflexiu i reivindicatiu ha volgut alçar un crit d’alerta després de veure com aquell esport amateur on la connexió amb la natura era clau va evolucionant cap a escenaris on ell no s’acaba de sentir còmode. Ho ha fet amb un escrit i també participant en una iniciativa que pretén oferir solucions per salvar l'essència de les curses, aconseguint que, en primer lloc, respectin la natura. Un element clau.

"Doncs tot va començar amb una conversa amb en Xato Anguera durant una reunió", explica en Jordi Godayol, un dels responsables de l'Olla de Núria, una de les curses de muntanya més estimades de Catalunya. Les grans idees molts cops sorgeixen així, amb una conversa informal. L'Antoni Xato Aguilera coneixia la Vall de Núria com poques persones. Soci de tota la vida de la Unió Excursionista de Vic, entitat que arribaria a presidir, Aguilera s'estimava molt els paisatges al voltant del Santuari de Núria, que havia fotografiat des de tots els angles. L'any 2006 en Xato va comentar a altres socis de la Unió Excursionista com en Jordi o Pep Bisquert que seria una bona zona per fer-hi una cursa de muntanya. I la idea va fer arrels.