Pocs objectes han fet un recorregut tan gran per transcendir d’un entreteniment a un agent tan important en l’àmbit de la mobilitat urbana com el patinet, i això ho podrem comprovar aquestes festes mateixes, ja que, ben segur, els patinets elèctrics seran un dels regals estrella per Nadal, especialment entre els adolescents.

El concurs Joves i Mobilitat, organitzat pel RACC amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit i dels departaments d’Interior i d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat els premis de la seva 14a edició, que enguany s’ha centrat en la protecció de la seguretat en l’entorn escolar.

L’altre dia la DGT va proposar que a l’escola sigui assignatura obligatòria aprendre a anar amb bicicleta perquè seria una manera de reduir sinistralitat ja que l’assignatura vindria acompanyada d’educació viària. Aquesta notícia no sé si m’ofèn més com a pare o com a mestre però intentaré argumentar-ho una mica. 

Patinet o bicicleta? Quina és la millor opció per a les criatures? Tant hi fa? Quin vehicle els convé segons l’edat? Quin és més segur? I els patinets elèctrics, ¿són per a la canalla? Un estudi liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona assenyala que un de cada cinc menors atesos en aquest hospital i a l’Hospital del Mar el 2019 per accidents amb patinet elèctric tenien menys de nou anys. O bé els hi duien de paquet, cosa prohibida expressament des del 2 de gener, o bé els van atropellar. La resta de pacients de l’estudi (els més grans de nou anys) van caure, gairebé tots, del patinet.

Just l'endemà que la DGT anunciés una bateria de canvis en les normes de trànsit -en relació, per exemple, amb la velocitat màxima, els patinets elèctrics i l'enduriment en les sancions per fer servir el telèfon mòbil mentre es condueix-, un estudi liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona analitza els casos d’infants atesos per lesions traumàtiques a conseqüència d’un accident amb patinet elèctric.

Segons el ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, després de les vacances d’estiu la mobilitat en general ha caigut al voltant d’un 25% a tot l’Estat, tot i la represa de l’activitat a la majoria de centres productius i la tornada a les escoles. A pesar d’això, la contaminació a les ciutats ha crescut altra vegada per les emissions de diòxid de nitrogen procedents dels tubs d’escapament dels automòbils, encara que -això sí- a un nivell que, sortosament, està per sota del d’abans del confinament. Això es deu sobretot a l’increment de l’ús dels vehicles particulars, en detriment de la utilització del transport públic, que a Barcelona, per exemple, ha caigut més d’un 43%.

Hi ha un moment de l’obra Una història real, programada a La Villarroel fins a finals de mes, que el personatge que interpreta Julio Manrique -un escriptor- diu: “Una cosa és el que expliquem als nostres fills i l’altra és el que veuen de nosaltres”. La seva editora, interpretada per Laura Conejero, li replica: “Els fills ho capten tot, però defensar unes idees i després donar exemple són coses molt diferents”.

El RACC i el Servei Català de Trànsit convoquen la 12a edició del concurs educatiu Joves i Mobilitat amb l’objectiu de promoure actituds i valors de mobilitat segura, sostenible i responsable entre els adolescents de Catalunya.

Són les 8.40 h. Ni un minut més, ni un minut menys. És l’hora exacta en què la Jana i la Maria Chico toquen el timbre de casa l’Ada i el Set Climent, a Badalona, que ja les estan esperant. És el ritual de cada matí durant el curs escolar. Tots quatre comencen el trajecte que, fins a l’escola Lola Anglada, els portarà a tocar més timbres i a esperar altres companys a la plaça Carme Guasch per arribar tots junts i ben puntuals al centre ubicat a l’interior del parc de Can Solei i Ca l’Arnús. Segueixen un dels camins escolars que arreu de la metròpoli barcelonina volen afavorir la salut i l’autonomia dels infants perquè arribin a l’escola a peu, en bicicleta o en patinet i prescindeixin, en els casos que pugui ser, dels cotxes i de l’acompanyament dels pares. “Normalment, l’escola primària acostuma a estar molt a prop de casa, però els pares de vegades hi porten els fills en cotxe perquè després ells van a treballar amb aquest vehicle. Amb els camins escolars volem intentar que els infants agafin més autonomia, així com afavorir la mobilitat activa i contribuir a la lluita contra la contaminació”, afirma Sílvia Casorrán, tècnica de la direcció de serveis de mobilitat sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Cada any, quan acaba el curs escolar, el debat sobre si cal fer algun regal als escolars pels resultats obtinguts durant el curs salta a la primera línia de les discussions. Fa un temps, el premi més cobejat era un ciclomotor, i era en aquest moment del calendari quan se’n venien més.

Comença l'escola i tornen els trajectes curts amb cotxe amb nens. És fàcil caure en allò de "per 5 minuts de cotxe no cal que el posi a l'alçador", però és important no oblidar que el major índex de sinistralitat es produeix en aquest tipus de trasllats. A més, no només n'hi ha prou amb fer servir una cadira infantil, cal fer-ho de manera adequada perquè sigui efectiva, és a dir, sense motxilla a l'esquena, amb l'abric tret i amb el sistema prefectamente instal·lat i cordat.