L’educació és una eina clau, no només per millorar el futur professional d’un mateix, sinó també per créixer individualment i com a societat. Perquè no només és un mecanisme de transmissió de coneixements, també és una eina per formar ciutadans que participin i col·laborin en la construcció del projecte comú del país. Per això aquí és un dret i hi ha una xarxa pública per garantir-la. I per això és lògic que la Maria, set companys seus i les seves famílies hagin lluitat per garantir-se-la com més temps millor. Lògic, però no per això menys valent ni menys extraordinari. La Maria, que pateix un trastorn de l’espectre autista, ha volgut lluitar amb els seus companys i famílies pel seu dret a continuar en un centre d’educació especial tant de temps com sigui possible, i una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els ha donat la raó.

"Fins a". Aquesta preposició –i les diferents maneres d'interpretar-la– és la que impedia que la Maria i molts dels seus companys aquest curs poguessin continuar estudiant. De fet, la interpretació que fa la Generalitat d'aquesta preposició ha provocat que, des de fa temps, els alumnes amb discapacitat hagin vist com la seva etapa de formació i d'acompanyament a centres d'educació especial fos més curta del que esperaven.