Fa setmanes que els espectadors del Com si fos ahir han observat com s’anava teixint la relació entre el Salva, l’advocat interpretat per Ernest Villegas, i l’Aina, la seva alumna del màster que encarna l’actriu Tai Fati. La sèrie ha desplegat una construcció lenta d’un conflicte el desenllaç del qual l’audiència intuïa abans que els mateixos personatges i que, alhora, confiava que el que es temia no acabés passant.

Diumenge al vespre TV3 va emetre el capítol de final de temporada del Com si fos ahir, un especial per tancar trames i obrir-ne de noves que creïn expectatives de cara al setembre. Durant la festa es va destacar en diverses ocasions la bona audiència de la sèrie i la requesta que té al 3Cat, on és un dels continguts més vistos. Una dada que contrasta amb la poca cura que en té la cadena: nul·la promoció, poca visibilitat a la plataforma i l’allargassada tortura de les receptes de cuina com un peatge insofrible. També les limitacions de pressupost, que es fan evidents amb l’escassedat de sets de decorat que semblen, fins i tot, condicionar i limitar les trames argumentals. Les estretors del pis de la Marta són insostenibles i difícils de justificar.

Aquest diumenge el Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de 3Cat, acomiada la vuitena temporada amb un capítol especial i una gala amb la participació del repartiment de tota la ficció. Tot i que potser no té el marro que tenien altres serials de sobretaula com Nissaga de poder, el Com si fos ahir va a tota vela pel que fa a les audiències i, en realitat, hi passen moltes més coses del que sembla. Si segueixes la telenovel·la des del primer dia, segur que recordes molts dels drames que han viscut aquesta colla d'amics des dels temps de l'institut. Ets la persona que més coses sap del Com si fos ahir? Demostra-ho amb aquest test.

Al Com si fos ahir estem tenint una epidèmia de personatges femenins que cauen de quatre potes als encants seductors d’uns mascles d’intencions poc honestes. Primer hi va haver la Sílvia, que va rendir-se al flirteig digital d’un individu que li volia comprar una làmpara a través d’internet. I resulta que es va acabar follant el que era el seu cunyat, un tiratrastos de categoria dels que arramben amb tot el que poden a través d’aplicacions de mòbil. També vam patir la trama esperpèntica de les cosines Gina i Lídia, que es van embolicar totes dues amb el mateix delinqüent. Un dels mal anomenats “estafadors de l’amor” que els volia prendre els calés. Les va enredar fins a uns nivells insòlits, i totes dues van cedir a sospitoses peticions de diners que elles entomaven amb una innocència inaudita. Aquestes últimes setmanes hem actualitzat marcadors amb la trama de l’Eugeni. Un conquistador a granel que es dedica a captivar les dones exhibint una oratòria aduladora tan exagerada que sembla impossible que les pesqui de tres en tres. La Gemma, la Cèlia i la Cristina ja han passat per l’habitació d’hotel que l’individu fa servir de conillera. Encara podríem posar, en aquesta categoria, la Patri, que només va necessitar trobar-se un parell de vegades amb un activista arrogant per deixar el seu nòvio. Resulta que amb el defensor de les causes nobles estableix una relació tòxica que la noia no sap identificar: ella ha afrontat amb submissió els menyspreus constants i uns atacs d’indignació injustificats que apunten a un clar maltractament psicològic. A l’Eva ja li va costar déu i ajuda desfer-se de l’home sense braç que s’aprofitava d’ella perquè li fes d’assistent personal. Ara només ens faltava la Marta, que, inexplicablement, ha acabat trucant al maltractador i abusador del seu fill d’acollida perquè ha tingut pana amb el cotxe. Al·lucinant. És a dir, que quan se sent més desprotegida, perduda en una carretera solitària, no té cap altra idea millor que demanar ajuda a l’home que acaba de sortir de la presó per violència masclista greu, al malparit que ha atonyinat i ha fet xantatge a l’adolescent que ella estima com un fill. I a l’hora de demanar-li espurna per a la bateria, més que un dilema existencial sembla que se senti seduïda per un agressor. Totes, excepte la Patri, ja són una mica veteranes i ja saben el pa que s’hi dona en les relacions amb els homes.

Una de les trames més delirants dels últims mesos del Com si fos ahir és, sense cap mena de dubte, la de les cosines, la Lídia i la Gina, embolicades amb el mateix amant i engalipador de senyores. Introduir a la història un personatge d’aquests que els mitjans anomenen “estafador de l’amor” no està malament, bàsicament perquè hem pogut veure a les notícies i en reportatges com aquests individus existeixen i sovint se surten amb la seva. Construir el relat per duplicat ja ha sigut una mica atrevit, però després la sèrie ha acabat abocada a la turquització. Ha sigut tot tan exagerat, forçat i melodramàtic que el Com si fos ahir ja sembla una telenovel·la turca passada de rosca. Primer la rivalitat de les cosines per l’herència i després la inaudita i surrealista seducció del marit de la Gina per part de la Lídia. Deduïm que la filigrana servia per donar una via de sortida al personatge del Jordi, que ha desaparegut (temporalment?) de la sèrie. Aleshores, les dues dones es recomanaven una aplicació de cites i feien un pacte estrany: decidien no parlar entre elles de les seves relacions amoroses donada la seva tendència a sentir-se atretes pel mateix perfil d’home. Estrany. A partir d’aquí entràvem en la dinàmica de l’estafador sentimental jugant en paral·lel, com les enganyava i obtenia transferències per duplicat. El descobriment de la farsa ja va tenir aires de culebró tronat amb el desmai de la Lídia enmig del carrer. Capítol a capítol, la cosa anava degenerant cada vegada més. El plantejament dels Mossos d’utilitzar la Marta com a esquer per enxampar l’estafador in fraganti ja era bastant inversemblant. Uns Mossos, per cert, que estan quedant com uns ineptes. Organitzen una trampa temerària per detenir l’estafador però, finalment, se’ls escapa al mig del carrer perquè les cosines, en un estat d’histèria propi d’un esquetx dolent del José Mota, ataquen el lladre a cops de bossa mentre la policia intenta emportar-se’l a comissaria. Per no parlar del fracàs i l'apatia dels Mossos en el cas del bar del narcotràfic on s’utilitzen menors. Seguint amb les cosinetes, el trist paper d’aquests dos personatges femenins és alarmant. I molt especialment el de la Gina, que té més recorregut narratiu a la sèrie, i així i tot ha acabat en un rol que no encaixa amb el tarannà del seu personatge. Les amenaces i les persecucions pel carrer ja s’entén que eren per afegir una mica de suspens i acció al Com si fos ahir, que de tant en tant necessita una mica de sacsejada per no caure en l’avorriment costumista. Però l’esperpent final l’hem constatat en els últims minuts de l’episodi d’aquest divendres. Aquest gir d’última hora ja ha sigut el súmmum del despropòsit. Més que estimular el neguit o l’empatia de l’espectador, el que fa és arrossegar-lo a la burla i els escarafalls. La trama degenera al nivell de les telenovel·les més histriòniques. Amb la trama de les cosines del Com si fos ahir han arrossegat l’espectador al hate-watching, en què t’enganxes a la sèrie per riure’t de la deriva del guió. O potser és que ja es tracta d’això...

Olalla Moreno és una de les actrius que més s'ha pogut veure a TV3: des de Nissaga de poder fins a Com si fos ahir, on interpreta la Cati, passant per Porca Misèria o Kubala, Moreno i Manchón. Una cocteleria del Poblenou acull aquesta conversa sobre la seva trajectòria i la dualitat que hi ha entre els personatges que li han tocat, generalment durs, i un interior real molt més obert a la vulnerabilitat.

Mariona Ribas va ser una de les cares més estimades d'El cor de la ciutat gràcies al personatge de la Marta. Aquesta temporada l'actriu sabadellenca s'ha incorporat a Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de TV3, on interpreta la Isabel, una mare que ha de gestionar i pair que el seu fill visqui amb una família d'acollida.

Les sèries dels migdies són lleugeres, fàcils de seguir i tenen unes trames que enganxen molt. Des del 2017 Com si fos ahir acompanya les digestions dels catalans i des de la seva estrena ha liderat l'audiència en la seva franja d'emissió. La setena temporada, que s'acaba aquest diumenge amb un capítol especial que s'emet en horari de prime time, ha acumulat de mitjana 215.000 espectadors diaris i ha assolit una quota d'un 16,6%, una xifra superior a la mitjana de TV3, que al juny va ser de 12,9%. L'episodi més vist de la temporada va ser el del divendres 12 de juliol, amb 333.000 espectadors de mitjana i una quota del 23,2%.

La sèrie de les sobretaules de TV3, el Com si fos ahir, és la sèrie més vista a la plataforma 3Cat. Els espectadors habituals deuen haver detectat que, entre les seqüències a casa, al Flora i a la Iaia, els personatges es passen l’episodi trobant-se per prendre alguna cosa. 

Aquesta setmana TV3 ofereix als espectadors una sobredosi de receptes de cuina després del Telenotícies migdia i la informació del temps. Quatre receptes del Cuines durant una hora, per dilatar la tarda i endarrerir l’inici del Com si fos ahir. Per esponjar la graella. Passa una hora sencera entre que acaba l’informatiu i comença la sèrie de sobretaula. I veure com preparen plats ja és distret, però arriba un moment que acabes embafat. No és un programa que vagi per feina. Unes quantes el·lipsis gastronòmiques més no anirien malament. S’entretenen a tallar-ho tot a trossets: que si juliana, que si brunoise, que si bastonets, que si quadradets. L’art de fer anar el ganivet és part de l’espectacle. Els índexs d’audiència deuen ser de la gent que pesa figues davant de la televisió. Dilluns vam començar amb uns nyoquis d’escalivada de la Gessamí Caramés. Per sort, la majoria de patates ja estaven pelades, però vam participar de la ratlladura. I vam contemplar la preparació de la massa i fer cada boleta de pasta. Vam observar atentament com tallaven el tomàquet sec i, sobretot, vam ser testimonis, per enèsima vegada, del buidat de llavors de la piparra. Vinga, meleta de romer. Després el Pim pam, una amanida de tomàquet amb all i burrata que semblava preparada a càmera lenta. A continuació, i després d’una tirallonga de publicitat, la cadena va recuperar de l’arxiu un arròs amb costelles i safrà que el Marc Ribas ja ens havia explicat l’any passat, on fins i tot, a mitja recepta, se n'anava a la muntanya per explicar-nos com esbrinen les flors de safrà i posen els pistils secs dins d’una ampolleta. Sense pressa. I per rematar-ho, un altre Pim pam de l’Arnau París, amb tot ben talladet i picadet per a l’amanida russa. Quan va començar el Com si fos ahir, ja semblava demà.

Televisió de Catalunya fa 40 anys que aposta per les sèries de producció pròpia, i per això Mònica Montserrat i David Paloma han volgut retre homenatge a les ficcions catalanes. Ho han fet amb el llibre Me l'imaginava més gran i altres frases mítiques de les sèries catalanes, que recopila alguns dels moments més cèlebres de sèries com La Granja, Estació d'enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Oh! Europa!... Aquest test et permetrà descobrir si tens la memòria d'elefant necessària per recordar els diàlegs més famosos de TV3.

Sílvia Marty (Barcelona, 1980) va saber què era la fama quan tenia poc més de 20 anys i es va convertir en una de les protagonistes d'Un paso adelante (Antena 3), una de les sèries de més èxit de l'època. Ja entrada la quarantena i superats els anys del fenomen fan, l'actriu, una autèntica apassionada del ioga, torna a casa per ser una de les noves protagonistes de Com si fos ahir, el seu primer treball televisiu en català en gairebé vint anys.

Com si fos ahir ha tornat després de les vacances. I malgrat el final tràgic de la temporada passada amb la mort sobtada del Quim, s’ha intentat que l’arrencada fos més lleugera i tibés les cordes del sentit de l’humor. Ens han estalviat el funeral i s’ha respectat l’el·lipsi de les vacances. Els personatges se suposa que han tingut temps de refer-se de la pèrdua durant l’estiu. L’inici del setembre significa el retrobament de la colla amb la dolorosa absència de l’amic. Els espectadors també ens hem restablert d’aquell desenllaç tragicòmic del Quim rodolant graons avall després de desafiar el karma passant per sota de l’escala d’un electricista. Al llarg de l’estiu no hi ha hagut constància de cap peregrinació d’espectadors del Com si fos ahir visitant les fatídiques escales que van enviar el Quim a l’altre barri. 

Des de fa sis anys, Montse Germán (Sabadell, 1969) és la Sílvia, un dels personatges principals de Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de TV3. La ficció, totalment consolidada, s'acomiada per vacances el divendres 21 de juliol amb un episodi especial que s'emetrà en prime time a la televisió pública. Una de les històries per les quals serà recordada la temporada que ara es tanca és la que ha protagonitzat la Sílvia, que en un dels episodis va ser agredida sexualment per la seva exparella.

Quan els escriptors de Hollywood van aturar l’audiovisual americà l’any 2007, un centenar de guionistes catalans es van plantar a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Entre els congregats hi havia alguns dels noms més consolidats del panorama del país i reclamaven tres coses: treballar amb contractes laborals, millors assignacions econòmiques i poder vincular les retribucions a l’èxit del producte. Una dècada i mitja després, l’audiovisual als Estats Units torna a frenar-se per la força sindical dels guionistes. L’ARA ha volgut copsar l’estat anímic d’aquesta professió a Catalunya i revelar a quant es paguen els guions, en un sector presidit per l’opacitat. De moment no hi ha cap manifestació prevista com la del 2007, però sí que hi ha negociacions obertes –per exemple amb TV3– per tal d’actualitzar les condicions laborals dels creatius que posen la llavor a partir de la qual es construeixen pel·lícules, sèries i programes.

Des de fa cinc anys, Marc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és l'Andreu, un dels protagonistes de Com si fos ahir, la sèrie de sobretaula de TV3 que explica la història d'un grup d'amics que voregen la cinquantena. La telenovel·la és un dels pals de paller de la televisió pública catalana i, entrega rere entrega, veu com les seves dades d'audiència van creixent –aquesta setmana registrava el rècord de temporada amb 330.000 espectadors i un 22,9% de quota–. Amb un currículum que inclou Poblenou, Laberint d'ombres i Ventdelplà, Cartes és un dels actors amb vincles més estrets amb la ficció televisiva catalana, fet que l'ha convertit en una de les cares més conegudes entre el gran públic.

Com si fos ahir està oferint als espectadors un dels més grans conflictes de ficció que hem vist mai a la televisió pública. Potser el més gran de tots. Els guionistes de la telenovel·la dels migdies han demostrat la capacitat per fer evolucionar el gènere i fer-ho de manera nostrada. Queden enrere aquells drames de sobretaula amb incestos, assassinats, fills desheretats i protagonistes que el primer episodi estossegaven i escopien sang. La setmana passada la sèrie ja ens va insinuar que en Miquel (Eduard Farelo) va tenir, en el passat, algun problema personal amb la cangur que volia contractar la seva dona. De fet, ell mateix confessa que anys enrere es van conèixer de manera esporàdica a Menorca i la trobada sexual va fracassar.

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'he evadit a la Vall de Sant Daniel de Girona on la vida fa l’efecte que hi discorre pausadament. El Barri Vell acostuma a ser el més visitat de la ciutat, però també hi ha racons on retrobar-se amb la natura, com les rutes a peu que parteixen de la vall. Una du fins al puig del castell de Sant Miquel, des d’on es gaudeix de bones vistes.

]]>

Diumenge al vespre Com si fos ahir tancava temporada amb un capítol especial amb els ingredients melodramàtics propis de les telenovel·les per acomiadar-se d’una manera catàrtica: reconciliacions, ruptures i emocions no expressades que serviran perquè el conflicte esclati a la tornada. Crits, llàgrimes i uns quants "t’estimo" –fins i tot algun que no era sincer– per fer neteja d’algunes trames que ja s’estaven fent massa llargues i preparar-ne d’altres per després de l’estiu. Tot plegat amb la majoria dels actors i actrius força sobreactuats per garantir el dramatisme que demanen els finals d’etapa. Va ser un episodi bastant passat de rosca, que potser és el que esperen els seguidors del Com si fos ahir en aquestes circumstàncies.

]]>