Des de fa tretze anys, Marisol Schulz (Ciutat de Mèxic, 1957) capitaneja la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), que fa uns mesos va rebre Barcelona com a convidada d'honor. Schulz ha rebut aquest dimecres la Medalla d'Or al Mèrit Cultural que li ha atorgat l'Ajuntament de Barcelona. L'han acompanyat, en aquest viatge que descriu com a "molt especial", la seva parella, la filla i els dos nets, que es mouen amb una llibertat envejable per l'hotel on s'allotgen. "Els he portat a tots aquí perquè és la primera vegada que rebo un honor com aquest", assegura, disposada a fer memòria i recordar el seu passat com a editora –va dirigir Alfaguara Mèxic durant gairebé una dècada– i les arrels familiars valencianes.

Encarem les últimes setmanes de l’any, i amb l’inici del 2026 començaran els nous propòsits. Potser, en algun llistat de desitjos, hi ha un punt que diu així: “Escriure el llibre d’una vegada per totes”. Fa uns dies, a la Fira del Llibre de Guadalajara, vaig moderar una taula d’escriptores catalanes que han publicat la seva primera novel·la. Les participants eren Maria Canelles (Contra la nostàlgia, Angle Editorial), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Edicions del Periscopi) i Regina Rodríguez (Les calces al sol, La Campana). De tot el que van dir, que malauradament no està gravat, recordo unes quantes idees que ben segur que poden ser útils a aquelles persones que aquest Cap d'Any es plantegin posar-se de veritat, ara sí que sí, amb la maleïda novel·la.

Al pavelló de Barcelona, els autors són un mapa canviant. L’Ajuntament de Barcelona ofereix a la majoria dels participants quatre nits d’allotjament, a més dels vols. Igual que la majoria dels escriptors joves i sense fills, jo he decidit allargar l’estada, i cada tarda passejo cap a la FIL, com els nostres pares, suposo, anaven al cinema, aviam què hi posen. Primer vaig mirar de voltar-la tota, de no ser injust ni parcial, però la FIL, com a fira, és un mastodont inabastable, i un muntatge essencialment antiliterari. Una gran estesa de parades amb els llibres embotits en plàstic, impossibles de fullejar. Cinc o sis vegades hi passejo intentant comprar-hi un llibre i sempre aquesta visió dels llibres plastificats me’n desactiva les ganes. Em rendeixo definitivament quan em trobo, mig desubicat, davant l’estand d’una empresa mexicana d’intel·ligència artificial per a l’edició dita “tirant lo blanch”. El seu eslogan diu “lo vemos diferente”. Penso que sí. En comparació, el pavelló de Barcelona és acollidor, i està just a l’entrada. Acabo dirigint-m’hi exclusivament.

Més d'una seixantena d'autors catalans han viatjat fins a Mèxic per representar Barcelona a la 39a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, en què la ciutat és convidada d'honor. Deu dels participants resumeixen el seu periple a l'altra banda de l'Atlàntic en primera persona.

Acabo d'arribar de Mèxic i em trobo amb la paradoxa que de cop sento parlar menys català a Barcelona que a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. La FIL ha estat una fabulosa bombolla d’autoestima. Era ple d’autors en llengua catalana –el 74% dels autors convidats ho eren en la llengua pròpia del país–, i els que escriuen en castellà, que per raons òbvies són els que més triomfaven allí –Javier Cercas o Eduardo Mendoza– naturalment també tiraven sovint del català en les converses privades.

L'any de Barcelona com a ciutat convidada només faltava la inauguració oficial del pavelló català a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Últim dia de discursos, aquesta vegada majoritàriament en llengua catalana i amb picada d'ullet a l'emblemàtica directora de la FIL, Marisol Schulz Manaut, a qui al matí l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que concedia la Medalla al Mèrit Cultural de la ciutat. Al costat de Schulz hi havia el president de la Generalitat, Salvador Illa; l'alcalde barceloní, Jaume Collboni; els consellers de Cultura i d'Exteriors del Govern, Sònia Hernández i Jaume Duch, a més del president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis.

A Guadalajara aquests dies s'hi sent molt de català. Barcelona és la convidada d'honor de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de la ciutat mexicana, un esdeveniment nascut fa 39 anys que s'ha convertit en una cita anual de referència per al món de l'edició, en especial en parla castellana. El 2004 la convidada va ser Catalunya, que després d'alguns titubejos propis i de pressions espanyoles hi va acudir amb pavelló i programa propis. Un èxit que va obrir les portes el 2007 a la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. Des d'aleshores, Catalunya és present cada any a la FIL amb un ampli desplegament. Aquest any, a més, Barcelona ha fet un esforç notabilíssim, amb un programa cultural ambiciós en què, a més del món del llibre –per cert, amb una presència clarament majoritària d'autors en català–, també ha apostat per la música i les arts plàstiques. La rebuda mexicana està sent generosa i fins i tot entusiasta.

Este... Apreciat i molt atractiu senyor alcalde de Barcelona, Jaume Collboni:

Els dos alcaldes més emblemàtics que ha tingut Barcelona són, sense cap mena de dubte, Bartomeu Robert, popularment conegut com el doctor Robert, i Pasqual Maragall. Aquests dies, a l’espectacular i massivament concorreguda Fira del Llibre de Guadalajara (FIL), on Barcelona és ciutat convidada –i on està fent un paper brillant i on els discursos conformen un pompós protocol–, paradoxalment ningú ha sabut dedicar ni una paraula al fet remarcable que el doctor Robert va néixer... Sí, ho heu endevinat: a Mèxic! El famós alcalde de Barcelona té arrels mexicanes. Com pot ser que no ho hagi remarcat ningú? L’alcalde Collboni l’ha encertat a l'hora d’agrair la generosa i fructífera acollida mexicana dels exiliats de la Guerra Civil; també ho ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa. Però, i el doctor Robert? Per què aquest absurd oblit?

L'anunci per part de l'Ajuntament de Barcelona d'una nova beca literària per a autors llatinoamericans fet a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara ha aixecat polseguera al món cultural i polític català. A les queixes per part d'escriptors com Núria Cadenes i Melcior Comes s'hi ha afegit l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i, finalment, el malestar polític: tant Esquerra Republicana de Catalunya com Junts per Catalunya n'han demanat la retirada. Per part de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Cultura, Xavier Marcé, ha explicat a Guadalajara que se li fa difícil "veure una polèmica en aquest assumpte". Segons Marcé, el que s'ha de fer és examinar "l'aposta pel català en relació a la globalitat d'iniciatives i no només per aquesta acció puntual".

Amb la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara inaugurada, l'escriptor Javier Cercas va donar ahir el tret de sortida literari en un atapeït auditori del pavelló de Barcelona, ciutat en la qual fa vint-i-cinc anys que viu tot i que la majoria continuen pensant que viu a Girona. Reparteix el seu temps entre l'Alt Empordà i la capital catalana. A la capital de Jalisco va reunir un públic incondicional, entregat. "¡Ya viene, ya viene, qué emoción!", va anunciar una admiradora asseguda a la segona fila. La majoria havien assistit a la sessió anterior per assegurar-se un lloc en la xerrada de l'autor que va saltar a la fama mundial amb Soldados de Salamina quan tenia 39 anys i que ara, als 63 anys, i coincidint amb la mort del papa Francesc, ha tret El loco de Dios en el fin del mundo.

"Soc un fanàtic de tot el que tingui a veure amb Josep Pla", explicava Juan Carlos, professor d'institut a Guadalajara (Mèxic), un dels molts visitants que hi havia a primera hora del matí a la llibreria que forma part de la plaça que reprodueix el pavelló de Barcelona, que es troba just a l'entrada de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. "El vaig descobrir amb El quadern gris fa molts anys, i des de llavors compro qualsevol llibre seu", afegeix mentre exhibeix el petit tresor que li acaben de recomanar: la recent traducció castellana de L'home de l'abric, biografia amb la qual Valentí Puig va guanyar el premi Josep Pla el 1998.

Per què carai es respira optimisme a Guadalajara i a Mèxic? Amb poc transport públic, a Guadalajara hi ha un trànsit caòtic. Pregunto a un guadalajarense o tapatío pel seu urbanisme atrotinat i em respon, irònic: "Urbanisme? Exactament a què es refereix?". La classe mitjana és prima. Els problemes socials salten a la vista. La violència dels càrtels es manté com una xacra amenaçadora. I tanmateix... Es palpa una mena d’il·lusió esperançada. Què passa? No pot ser només mèrit de la Fira Internacional del Llibre (FIL), oi?

La Fira del Llibre de Guadalajara, popularment coneguda com la FIL, va néixer de la mà d’un rector d’universitat que volia canviar la ciutat. I ho va aconseguir. Raúl Padilla López (1954-2023) és el principal culpable que avui Guadalajara no sigui una ciutat coneguda per la violència —tot i que, sens dubte, el problema dels càrtels de la droga persisteix i és greu—, sinó per la cultura: gràcies a la FIL i gràcies també al Festival Internacional de Cinema, impulsat pel mateix Padilla. També pel tequila (més que una beguda, és una cultura), pels murals dels pintors sorgits de la Revolució Mexicana (en especial els de José Clemente Orozco) i pels mariachis. Sí: Guadalajara, capital de l’estat de Jalisco, concentra molta mexicanitat.

Barcelona és la convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara 2025, la trobada editorial més important de Llatinoamèrica i una de les més rellevants del món, només superada en volum de negoci per la Fira del Llibre de Frankfurt. El certamen comença avui i s’allargarà fins al 7 de desembre. La designació premia l’impuls que des de l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el sector privat, es duu a terme en la tasca de difondre la literatura i la cultura a la ciutat.

Desenes d'escriptors, editors, agents i llibreters catalans estan desembarcant a Mèxic, on del 29 de novembre al 7 de desembre se celebrarà la 39a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, la segona fira del sector editorial més important del món, només superada per la de Frankfurt. La presència de Barcelona com a ciutat convidada d'honor –amb un 80% d'autors que escriuen en català i un 20% en castellà– és un bon moment per analitzar quina literatura catalana es llegeix al món i en quines llengües, quins són els punts forts del sector i quines assignatures pendents hi ha de cara al futur.

L'expansió internacional de la cultura catalana va començar a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara del 2004, quan en va ser convidada d'honor. Dues dècades després hi tornarà en molt més bon estat de forma: si fa dues dècades es traduïen un centenar de títols del català a altres llengües anualment, la xifra no ha deixat de créixer des de llavors, i la de l'any passat és espectacular (348).

Fa un parell de setmanes, l'anunci de l'actuació de Bad Bunny a la mitja part de la Super Bowl del 2026, un esdeveniment milionari a molts nivells, també pels espectadors que la segueixen, despertava l'entusiasme de molta gent i també algunes crítiques: el músic va excloure els Estats Units de la seva gira mundial perquè no volia que abans i després dels concerts s'organitzessin batudes del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units, gentilesa de la política de Trump. Els que no estan d'acord amb la seva actuació, al mes de febrer, es pregunten si ara ja li són igual, les batudes. Bad Bunny, contundent i alhora simpatiquíssim, els responia des del Saturday night live, un programa de referència de la NBC, conegut pel seu humor irreverent i desacomplexat, per on passen infinitat d'estrelles que hi fan d'amfitrions. En castellà, en el seu monòleg d'obertura, deia que estava content d'actuar a la Super Bowl i reivindicava tots aquells llatins que han treballat, abans que ell, per obrir portes, assegurant que no és un èxit seu, sinó col·lectiu, que demostra que mai ningú podrà esborrar l'empremta dels llatins i les seves aportacions als Estats Units. En anglès afegia: "Si no heu entès el que acabo de dir, teniu quatre mesos per aprendre-ho".