“Vet aquí que una vegada hi havia un rei que tenia tres fills joves, al país de Serendip. Com a successor seu, el rei volia nomenar el fill que fos més llest i més capaç de resoldre els problemes diaris de la seva gent”… Com una història de Les mil i una nits, així comença la versió d’un conte persa en què els tres prínceps de Serendip (avui dia, Sri Lanka), espavilats i sagaços, descriuen com és un camell robat que mai no han vist, talment com si fos per endevinació. En realitat, ho infereixen a partir de petites pistes que per a la resta dels oients semblen trivials, però que aplicant el raonament deductiu, els permet fer-ne inferències i descriure l’animal amb un joc mental. El conte, passat del persa a l'italià per un tal Cristoforo Armeno i publicat per un editor també italià, va ser traduït al francès i va arribar fins a Anglaterra, de forma que l’any 1754 Horace Walpole va encunyar una nova paraula, “serendipity” en una carta que va enviar a un amic per tal d’explicar la manera fortuïta en què va fer un descobriment interessant.