La qüestió no és ser optimista o pessimista, sinó fer feina. L'optimista que no fa res per tirar endavant és tan inútil com qui, amarat pel derrotisme, tira la tovallola. En parlava el sociolingüista Isidor Marí a propòsit de la situació de la llengua a Eivissa, però és aplicable a gairebé tot. Fer feina, com la que fa el Càntut, el festival de cançons de tradició oral de Cassà de la Selva, des del 2016. Marí va intervenir des del públic en una xerrada sobre el cant redoblat eivissenc, cant rítmic magnètic que el duo L’Arannà insereix en una de les propostes artístiques més interessants del moment: tradició oral i present electrònic combinats per emocionar. Era una de les activitats de la novena edició del Càntut, que s’ha celebrat del 14 al 16 de novembre. El Càntut, el millor festival del país.

Reeixida i estimulant, la 28a edició de la Fira Mediterrània de Manresa que acaba aquest diumenge després de tres jornades prèvies. Molt de públic en la majoria d’espectacles, sobretot en l’eix entre la plaça de Neus Català i la plaça de Sant Domènec, amb una participació activa del públic en les actuacions que promouen el ball, com la de La Coixinera. I un nivell artístic molt alt. Era previsible en els casos d’artistes consolidats com Sol Picó i Juan Carlos Lérida, La Venidera i Cocanha. I ha sigut sorprenent en casos emergents com L’Arannà i Alosa, i en la presentació de projectes tot just acabats de sortir de l’Obrador d’Arrel com Descasada de Magalí Sare i Pa d'Anna Ferrer.