La revolució que proclamaven els surrealistes es va quedar en les seves obres. Sovint es van comportar com uns senyorots de cap a peus. La cineasta Germaine Dulac (1882-1942) va estrenar la primera pel·lícula surrealista, La coquille et le clergyman, el 1928, un any abans que la icònica Un chien andalou, de Luis Buñuel i Salvador Dalí. Però en comptes de felicitacions, va rebre insults i va haver d'aguantar que Louis Aragon i André Breton li diguessin que era una "vaca". I l'autor del guió, Antonin Artaud, es va queixar que l'obra de Dulac, a qui el Museu Tàpies dedica una exposició pionera fins al 22 de febrer, havia desvirtuat el seu text. De fet, abans de l'estrena del film, la revista Nouvelle Revue Française l'havia ignorat i havia publicat que el director de la pel·lícula era Artaud. Ella els va escriure una carta demanant-los que rectifiquessin.