L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha anunciat per sorpresa un projecte per crear el primer menjador social municipal que obrirà a la ciutat. Albiol ha fet aquest anunci inesperat la mateixa setmana que la Fiscalia ha alertat que el consistori no va complir amb la seva obligació d'oferir una atenció d'emergència als desallotjats de l'antic Institut B9. De fet, aquest desallotjament ha centrat una de les poques intervencions d'Albiol durant el debat, en què ha tornat a defensar la gestió que va fer.

La Fiscalia ha alertat que l'Ajuntament de Badalona no va complir amb la seva obligació de donar una atenció d'emergència a les persones sense llar que va desallotjar de l'antic institut B9. En concret, no tenia un protocol d'atenció a les persones sense llar pels serveis municipals i tampoc va aplicar la "metodologia" per a aquestes situacions de què disposa, que hauria implicat oferir suport als afectats, derivar-los als recursos residencials disponibles i fer-ne un seguiment posterior.

La promoció que anunciava el 30 minuts d’aquest diumenge sobre el recinte B9 de Badalona afirmava: “Tothom opina, però nosaltres hi hem entrat”. Aquesta era la gran virtut del reportatge: el mèrit periodístic d’haver accedit al B9 abans que es produís el desallotjament de les quatre-centes persones que hi vivien en la misèria i entendre com era l’interior d’aquell antic institut, què hi passava i com s’organitzaven els seus ocupants.

"He parlat amb molts periodistes per canviar aquesta situació. Ells ja no hi són, però jo segueixo aquí. Així que no, ni vull parlar ni vull que em feu fotografies", diu cansat un home que viu sota el pont de la C-31 en una tenda de campanya. Com ell, molts estan farts de denunciar les condicions en què es troben des que els van desallotjar de l'institut abandonat B9 de Badalona ara fa un mes. Els últims 30 dies, a més, han sigut especialment freds i plujosos, cosa que ha afavorit el desgast de les desenes de persones que continuen vivint a l'assentament, cada cop més desesperades per la situació. "Ningú està bé en aquestes condicions, és molt difícil. Estem malament físicament, emocionalment i psicològicament", explica resignat el Mamadou, que sí que s'avé a parlar amb l'ARA.

"No hi havia res. El que et trobaries en un pavelló. No sé si esperaven que la gent dormís estirada sobre la pista de bàsquet". El portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, critica el minso dispositiu que la ciutat va desplegar diumenge la nit perquè les persones sense llar tinguessin un lloc on refugiar-se a la nit davant la baixada de les temperatures. L'Ajuntament va obrir les portes del pavelló la Colina, però no hi havia llits ni mantes, explica l'activista, tampoc opció de fer servir les dutxes ni que els allotjats portessin les seves pròpies màrfegues o sacs de dormir "per possibilitat de contagi", que va argumentar el consistori, segons diu Sagués.

La Generalitat va posar punt final al procés de reallotjament dels expulsats de l'antic institut del B9 de Badalona poques hores d'abans d'acabar el 2025, i ha anunciat l'obertura d'una "nova fase" en el dispositiu d'emergència que impulsa el departament de Drets Socials i Inclusió en col·laboració amb les entitats socials. A partir d'ara, segons apunten fonts de la conselleria, seran els serveis socials de l'Ajuntament de Badalona els encarregats de garantir el seguiment i fer les noves derivacions de la quarantena de persones que encara segueixen dormint sota el pont de la C-31.

També per Nadal, l'activista Carles Sagués ha estat d'aquí cap allà, visitant les desenes de persones que, després de ser desallotjades del B9 de Badalona, continuen malvivint sota el pont de l'autopista C-31. A desgrat seu, Sagués és la cara visible de Badalona Acull, el paraigua d'entitats socials de la ciutat, els voluntaris de les quals posen hores, esforços físics i emocionals per a l'atenció d'aquest col·lectiu. Tot plegat sense ajudes ni subvencions públiques. La dels ocupants de l'antic institut buidat per ordre judicial a principis d'aquest mes no és l'única causa de Sagués, ja que fa anys que brega per evitar desnonaments dels veïns de Sant Roc.

La Generalitat i les entitats socials continuen reubicant les persones que el 17 de desembre van ser desallotjades de l'antic institut B9 de Badalona sense que l'Ajuntament de Xavier García Albiol els oferís cap alternativa habitacional. Aquest diumenge al matí, el departament de Drets Socials ha informat que s'ha trobat allotjament temporal per a sis persones més i la xifra total de reallotjats ja és de 153 persones.

Una setantena de persones continuen malvivint al ras a Badalona sota l'autopista C-31 i sota els efectes del temporal de fred, pluja i vent des que l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, els va desallotjar de l'edifici que ocupaven des de feia anys, l'antic institut B9, a les portes de Nadal. Aquest dissabte els grups municipals de l'oposició, el PSC, ERC, En Comú Podem i Guanyem a Badalona han urgit l'alcalde a "activar immediatament l'operació Hivern", per intentar minimitzar la situació d'aquestes persones. En un comunicat conjunt, l'oposició ha acusat García Albiol de no tenir cap dispositiu d'emergència preparat i li han reclamat reobrir l'alberg municipal Can Bofí Vell i engegar solucions residencials "davant de la situació límit que viu la ciutat".

En un Sant Esteve marcat per la pluja i el fred, l’Ousseynou Touré es queixa perquè no té res calent per menjar. Des que el van expulsar de l’institut abandonat B9 de Badalona que viu sota el pont de la C-31 en una tenda de campanya, que està completament xopa per culpa del temporal que ha caigut a la ciutat en els darrers dos dies. Es troba malament, té la grip i està preocupat per si el seu estat de salut empitjora. “Amb aquest fred no aguantaré gaire més temps”, diu. Com ell, desenes de persones que fins fa 10 dies vivien al B9 encara dormen a la intempèrie sense cap alternativa on anar, més enllà d’aquest campament de refugiats a la perifèria d’una de les ciutats més poblades de Catalunya. “Estem al segle XXI, qui ha de viure així? A l’Àfrica no hi ha tanta misèria”, es pregunta.

Una de les pel·lícules emblema de Nadal és, de sempre, Que bonic que és viure, la tendra història d'un home, George Bailey, que regenta una mena de caixa d'estalvis que té una cooperativa per construir habitatges per a gent humil i que és assetjat pel ric del poble, el senyor Potter, el somni del qual és que la ciutat porti el seu nom, Pottersville, que tot sigui seu i que els pobres visquin en la indigència i sense cap possibilitat de sortir-se'n. El film de Frank Capra representa uns valors, en el marc del capitalisme humà, similars als del Conte de Nadal de Dickens. La responsabilitat social, la humilitat, l'empatia amb els desfavorits. Pottersville, que ressona cada cop més al present, és, en canvi, la gran metàfora del capitalisme salvatge i la inhumanitat.

Sota el pont de la C-31 hi ha més preguntes que respostes. L’única certesa aquest dimecres de vigília de Nadal és que encara hi queden desenes dels desallotjats de l’antic institut B9 de Badalona que ahir no van ser reubicats pel dispositiu de la Creu Roja i el departament de Drets Socials. Bàsicament, demanen més informació per valorar si els paga la pena deixar la seva vida en aquest racó per un sostre temporal, ni que sigui per dos mesos. “Ahir tot van ser presses perquè la gent pugés als autobusos, però sense explicar com ni a on, sense donar cap informació a aquests joves”, denuncia Victoria Columba, de Regularització Ja, per a qui els plans “han arribat tard, malament i són insuficients” per donar resposta a tots els afectats.

El que estem vivint aquests dies a Badalona és reflex i conseqüència dels discursos xenòfobs de l'extrema dreta, que per respondre al malestar de la gent busca culpables fàcils en la baula més feble de la societat: els últims a arribar. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, del PP, s'ha comportat com un líder incendiari ultra, vinculant descaradament immigració amb inseguretat i promovent i convertint en un espectacle propagandístic el desallotjament d'un antic institut educatiu ocupat per persones que no tenen on dormir.

Al matí, fent aquesta cosa tan preciosa que és “decorar la casa” per a la celebració (és més celebració que festa), com una declaració d’intencions que ve a dir “Sou benvinguts”, llegim a l'ARA les notícies del dia. El departament de Drets Socials ha signat un conveni amb les entitats per donar un sostre als desheretats de Badalona, que no en tenen i es van resguardar sota un pont. Cada any, quan l’Institut d’Estudis Catalans tria el neologisme de l'any, juguem a dir quina és la paraula més “bonica” en la nostra llengua. Aixopluc és una de les que sempre guanyen. Doncs bé. Sembla que la posarem en pràctica.

El desallotjament de l'institut B9 de Badalona ha causat un terratrèmol social a la ciutat. Per aquest motiu, segons relata la Directa, aquest dilluns Xavier Garcia Albiol va convocar reunions amb els veïns de Sant Crist i Montigalà. En ella, tal com s'escolta en un àudio distribuït pel mateix mitjà, l'alcalde de la ciutat va demanar als ciutadans "marge per poder resoldre-ho": "i, si no, feu el que considereu". Davant l'exaltació dels assistents, Albiol va demanar prudència: "Us faig una recomanació especialment als més joves: no digueu segons quines coses perquè aquí s'està gravant absolutament tot". "Imagina't que aquesta nit passa alguna cosa, qui hagi dit que s'ha de cremar res, se les carrega", ha assegurat.

L'oposició a l'Ajuntament de Badalona ha aprofitat la convocatòria d'un ple extraordinari aquest dimecres per carregar contra Albiol per la seva gestió del desallotjament. El tema no constava a l'ordre del dia, però des del PSC a ERC, Badalona En Comú Podem i Guanyem Badalona han exigit explicacions a l'alcalde davant la "crisi humanitària" a la qual s'enfronta la ciutat. I, tanmateix, el batlle ha respost que "el tema està gairebé resolt per no dir resolt". I ha afegit: "Els veïns estan, en termes molt generals, satisfets amb l'acció del seu govern".

Després d'una setmana al ras i davant de la tensió i crispació entre una part petita dels veïns de Badalona en contra de l'atenció als desallotjats del B9, el departament de Drets Socials ha signat un conveni amb les entitats per donar un sostre als que des de dissabte s'han instal·lat a sota del pont de la C-31 i a la desena que havien ocupat l'antic alberg municipal de Can Bufí Vell, tancat des de fa gairebé dos anys. L'acord garanteix allotjament per als pròxims dos mesos en diferents emplaçaments de Catalunya i suposa també renunciar a l'acollida a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, l'espai que diumenge no es va poder obrir pel bloqueig d'unes poques desenes de veïns. "Al final ha guanyat la minoria", lamenten a l'ARA fonts del tercer sector.

La decisió de deixar al carrer quatre-centes persones sense sostre a cop de porra policial ha degenerat en una crisi social extremadament greu a Badalona. Manifestacions enfrontades, intents de linxament contra les persones expulsades del B9 per part de grups de veïns, impossibilitat d'allotjar un grup d'aquestes persones dins una església, ni tan sols amb l'assistència de la Creu Roja, perquè hi havia risc real d'un brot de violència. Dins la desgraciada naturalesa de tot plegat, l'única cosa que n'haurem tret és que almenys queden en evidència un tipus de personatges, i també un tipus de discursos, tristament habituals en els nostres dies: els que odien el que en diuen “bonisme”.

Quan les coses es fan malament no pots esperar que surtin bé. Aquesta nit, a Badalona, s’han enfrontat a distància dos grups de veïns, els uns en contra dels immigrants desallotjats i els altres a favor. L’àudio d’aquest vídeo ho explica tot:

Sota el pont de la C-31, entre Badalona i Sant Adrià de Besòs, s’han concentrat totes les realitats del món i algunes misèries d’aquest país. Hi trobem grans clàssics universals: el penúltim a arribar contra l’últim, o sigui, pobres contra molt pobres, treballadors amb economies precàries contra aquells que aspiren a ser precaris amb papers algun dia, en una situació que vindria a ser un inesperat (i amarg) gir de guió d’allò que abans se’n deia lluita de classes. Tot alimentat per la confusió interessada entre misèria i delinqüència, i l’evangeli de l’odi segons TikTok, vestit de preocupació per la seguretat.