La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, va arribar divendres a un acord de pressupostos amb Vox, tan suat –en tots els sentits– com el de la Generalitat Valenciana. Per obtenir el suport de l'extrema dreta, tant Mazón com Prohens han hagut d'assumir tot el programa dels ultres, cosa que, per altra banda, han fet sense esforç: ja hem comentat en altres ocasions que la proximitat ideològica entre el Partit Popular i Vox s'acosta molt a la plena identificació, amb matisos més formals i cosmètics que no pas de fons. Hi ha persones dins el PP que no responen a aquest perfil extremista? Potser sí, però els interessos de partit passen per damunt de les objeccions que aquestes persones (o aquest sector, si hi ha alguna cosa que es pugui considerar un sector liberal o moderat del PP) puguin formular.

La penosa performance que l'exconsellera d'Interior i Justícia de la Generalitat Valenciana, Salomé Pradas, va oferir fa uns dies davant la jutgessa que instrueix el sumari sobre el desastre del 29 d'octubre al País Valencià, va ser –com diu David Miró– una exposició en cru de tota una manera d'entendre la política. No cal dir que cap de les llàgrimes que va vessar l'exgovernant (també exsenadora) davant del tribunal anaven dirigides a les 228 víctimes de la DANA. No: Salomé Pradas plorava per ella mateixa, per la seva mala sort. Plorava de pena i segurament també de ràbia, preguntant-se com era possible que li passés allò.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar dimecres passat una emergència sanitària mundial per la verola del mico, just després que el dia anterior les autoritats sanitàries africanes haguessin fet el mateix a tot el continent: a l'Àfrica s’han disparat els contagis d’aquesta malaltia infecciosa, especialment a la República Democràtica del Congo, on se n’ha detectat una soca més agressiva. La declaració de l’emergència mundial per part de l’OMS es produeix —com va explicar el director general de l’entitat, Tedros Adhanom— perquè no tan sols els contagis són més nombrosos i s’han registrat en països on mai s’havia detectat aquest virus, sinó que n’existeixen més varietats que es contagien per diferents vies (no només per transmissió sexual, com s’havia cregut fins ara). Per descomptat, l’emergència sanitària mundial té com a objectiu impedir l’expansió de la verola del mico arreu del planeta, i requereix una resposta en forma de protocols de mesures per parts dels governs del món. Aquest mateix dilluns 19 d’agost es reunirà el Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea, amb l’assistència de tots els estats membres.

Quan una activitat humana –com ara la política, posem per cas– es mou en un nivell baix, les equivocacions dels altres passen a adquirir tanta o més importància que els encerts propis. Per això les campanyes electorals han passat de ser criticades per prescindibles (“els partits viuen permanentment en campanya”, és l'argument que se sol esmentar per sustentar aquesta idea, no sense almenys una part de raó) a ser vistes novament com un moment crucial del procés que culmina en el dia dels comicis. Hi ha hagut darrerament una represa, o una revalorització de la campanya electoral, en particular de la seva segona meitat, que és la que ara enfila la campanya catalana. Segurament perquè és durant la segona setmana que es poden cometre els errors que poden alterar les previsions de les enquestes: verbigràcia les eleccions generals del passat juliol, quan la mala campanya d'Alberto Núñez Feijóo i la més encertada de Pedro Sánchez van desembocar en un resultat ben diferent del que vaticinaven tots els sondejos.