Tothom té clar que llegir és bo i disposar de l’hàbit de la lectura encara és millor. Des de fa anys ho intentem des dels instituts, sobretot els professors de llengua. Dic que ho intentem perquè no sempre ens en sortim. En uns quants instituts de Catalunya cada dia es dedica mitja hora a la lectura. On jo treballo això es fa a tots els cursos, des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat. A vegades, fent guàrdia o passejant pels passadissos, veus que els més petits, els de primer cicle, encara mantenen les ganes de llegir. La paraula clau és “encara”, perquè temo que amb l’adolescència bona part dels alumnes perden l’hàbit lector. Alguns, malauradament, per sempre.

Sempre he pensat que si als instituts ens centréssim més a ensenyar i els alumnes ja vinguessin educats de casa obtindríem una millora exponencial en els resultats. Si fem el ridícul en els informes PISA és perquè ja no es prioritza l’aprenentatge dels continguts. A la universitat això és impensable. Tinc un familiar que és professor universitari i li vaig preguntar com gestionava el tema dels mòbils, ara que a secundària els hem prohibit perquè distreien. Em va confessar que molts dels seus alumnes no sap com es diuen. Que fa les classes sense passar llista i ells a vegades prenen apunts, a vegades s’adormen, a vegades, també, veu com perden el temps amb el mòbil. La línia vermella és no interrompre la concentració del professor. Per tant, la prioritat és “ensenyar”.