Diuen d’ella que és una jove promesa del panorama jazzístic català. Però ni es reconeix com a tal ni se sent gens còmoda amb les etiquetes. Eva Fernández va començar de ben petita, ha passat per la Sant Andreu Jazz Band i ha tingut l’oportunitat de treballar al costat de grans noms del jazz del nostre país com Joan Chamorro i David Pastor. Diu que el saxo i cantar són les seves dues vies d’expressió i que les necessita totes dues perquè del saxo no en surten paraules però amb la seva veu tampoc pot aconseguir timbres que de vegades li calen.

Joan Colomo és un cas únic, i el nou disc L’oferta i la demanda, que ahir va presentar al Mercat de Música Viva de Vic, potencia encara més la singularitat del músic de Sant Celoni. “El meu nom el sap tothom. Soc el diner i acabaré amb el vostre món”, canta Colomo. La cançó és titula El diner i es podria interpretar amb ràbia, irritació o tristesa, però ell s’estima més inserir-la en un context ballable, el del techno-pop atabalat que caracteritza el nou treball. A la carpa negra del Mercat, Colomo i la seva banda van crear un estat d’ànim alegre i llibertari, especialment adequat per dessacralitzar les consignes i en què es reclamava la redistribució de la riquesa amb una naturalitat tan candorosa que tot plegat resultava irresistible. “Jo no sé ballar, així que no us en faci vergonya”, va dir per convidar el públic a ballar mentre tocava Ritme pervers. El missatge era inequívoc: deixa’t anar, que aquí no trobaràs ningú que et jutgi. Ni tan sols una sonorització millorable va impedir que el nou xou de Joan Colomo fos una celebració, una mena de festa d’aniversari en un soviet llibertari on les qüestions de macroeconomia es discuteixen a la pista de ball.

Tan fascinant com el so del theremin és la vida del seu inventor, el jueu rus Léon Theremin (1896-1993). Música, enginyeria, amor interracial, comunisme, gulag, espionatge, tragèdia... Tot això esquitxa una biografia que ha captivat el duo Pinker Tones i el Quartet Brossa fins al punt de dedicar-li un disc i un espectacle, Leon, que estrenen demà al Mercat de Música Viva de Vic. “Com pot ser que Hollywood no hagi fet una pel·lícula sobre ell?”, es preguntava fa uns dies Àlex Llovet, dels Pinker Tones, després d’un assaig a l’Atrium de Viladecans, on han estat preparant un espectacle fruit del diàleg entre el pop electrònic del duo i la corda més clàssica dels Brossa. “Hi ha refèrencies musicals a contemporanis de Theremin com Copland, Stravinsky i Xostakhóvitx, però des d’un llenguatge propi i amb picades d’ull al pop electrònic dels Pinker. Volíem que hi hagués espai per a tot”, explica Aleix Puig, violinista del Quartet Brossa.

La segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic va ser dispar i intensa, amb propostes tan llunyanes en l’espectre sonor com pròximes en la distància que les separava físicament. Els encarregats d’inaugurar el festival van ser CaboSanRoque acompanyats per Vinicio Capossela. Una proposta que va ser impactant i efectiva des del minut u, amb una introducció que combinava els recursos sonors i visuals amb màxima efectivitat.