L'any 1951, després d’haver sortit de cacera, Sir Hugh Beaver i els seus amics es van engrescar en una apassionada discussió sobre quina era l’au de caça més ràpida. No van aconseguir treure’n una conclusió clara, perquè no hi havia cap llibre que recopilés una llista oficial d’aquesta proesa. Resulta que Beaver era el director general de la cerveseria Guinness, i aquella discussió en un pub al comptat de Wexford el va portar a encarregar un llibre de fets i xifres que en un principi estava pensat com una campanya de promoció de la cervesa Guinness.

The Lucky Saint (El sant amb sort, en anglès), al centre de Londres, és com qualsevol altre pub. Barrils grossos de fusta que fan de taules. Cambrers que posen pintes de cervesa. Però no és un bar normal. Tot i que s'hi ofereix alcohol, aproximadament un 15% de les vendes són de Lucky Saint, la marca de cervesa no alcohòlica propietària del local. Altres clients xarrupegen feliçment còctels sense alcohol i vins escumosos. "Si tires enrere fa un parell d'anys, la gent acostumava a deixar de beure al gener –diu Nate Roberts, un dels mànagers–, però ara ho veiem 365 dies a l'any".