L’any 2000 la UE, amb la declaració de Lisboa, es fixava l’objectiu d’esdevenir “l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món”. Ja hem arribat al 2025 i no ho som. Però sí que som una economia basada en el coneixement, ja que, com arreu, aquest impregna tot el que ens envolta. És el que ens dona prosperitat i benestar. També maldecaps. Per a Europa el repte exigent avui és si serem productors significatius de coneixement i si, amb les moltes palanques de què disposem, ho sabrem aprofitar per generar propietat intel·lectual (PI) d’alt valor, així com l’activitat econòmica que la rendibilitzi. Les agendes de la competitivitat i de la de sobirania estratègica convergeixen en aquest objectiu.