Des de fa un any i escaig, a l'aeroport del Prat ja és possible agafar vols sense haver d'ensenyar cap document: n'hi ha prou amb situar la cara davant d'una càmera. La tecnologia biomètrica –similar a la que es fa servir per desbloquejar el telèfon mòbil amb el rostre de l'usuari– cada cop és més present als aeroports d'arreu del món per agilitzar els controls i millorar la seguretat. Si bé, de moment, a Barcelona només l'ofereix Vueling en algunes connexions i sota petició del passatger, un estudi de l'organització d'aerolínies IATA revela que, el 2024, el 46% dels viatgers ja van fer servir aquesta tecnologia en algun aeroport d'arreu del món. A més, un 73% asseguren que prefereixen aquest sistema abans que haver d'anar mostrant els passaports o les targetes d'embarcament al personal. Però, què té a veure tot això amb les professions agràries del futur?

"Es busca professional expert en anàlisi, mineria i gestió de dades, algoritmes, intel·ligència artificial i desenvolupament de programari". Aquesta frase resumeix força bé els anuncis que les empreses que cerquen professionals en big data publiquen insistentment als portals laborals. És una disciplina habitual de veure en els rànquings de feines més sol·licitades i més ben pagades del món, en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació. "Hi ha estadístiques que ens diuen que la posició d’experts tecnològics en la gestió de dades no només és una de les cinc posicions més difícils de cobrir en l’actualitat, sinó que ho continuarà sent en el futur", remarca a l'ARA Joan Navarro Martín, director acadèmic del Màster Universitari en Big Data de La Salle-URL.

Sílvia Sivera, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació que actualment dirigeix l'eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC, analitza els reptes de futur als quals s’enfronta l’educació. La seva missió és potenciar la innovació pedagògica en l'aprenentatge en línia fent servir dades obtingudes dins la mateixa institució en benefici de la innovació i contribuir a millorar la qualitat de l'ensenyament.

"El grau universitari és un requisit imprescindible per a les empreses que han contractat titulats i titulades recents, a diferència del màster universitari, que no és percebut com a requisit essencial". Aquest és un dels resultats destacats del darrer informe de l'Agència per a la Qualitat Universitària de Catalunya (AQU). Es tracta d'una enquesta feta al col·lectiu ocupador sobre la formació de l'alumnat universitari. "Una de les missions fonamentals de l’educació superior és afavorir la inserció laboral dels titulats i titulades", recorda l'AQU a la introducció del document. "No obstant això, diversos estudis apunten l’existència d’un desajust entre la formació universitària i les necessitats reals del mercat laboral, sigui per la manca de competències específiques o per la insuficiència de titulats en determinats àmbits", adverteix.

Un logotip blau amb les sigles AQU i dues paraules: "Acreditació favorable". Aquest és el distintiu que les persones interessades a estudiar un grau o un màster oficial a Catalunya es troben sovint quan en consulten la informació. Poques, però, saben què vol dir exactament. És el segell de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), l’òrgan encarregat d’avaluar, verificar i acreditar els estudis superiors. El seu objectiu és clar: assegurar que l’oferta universitària del país s’ajusta als estàndards europeus i respon a les necessitats socials i laborals.

Programa de l'Escola de Llibreria

Universitat de Barcelona i Gremi de Llibreters de Catalunya

]]>

El cinquè estudi del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya de Pimec i la UOC posa en valor les competències toves, les soft skills que el mercat laboral considera com a essencials. L’informe detalla que fins a un 76,8% de les vacants de feina demanen domini d’alguna competència tova i fins a un 28% d'alguna competència digital avançada.

]]>

El sistema universitari català compta amb una oferta molt sòlida de màsters i postgraus, però la clau del seu èxit és la capacitat per mutar i adaptar-se a les noves exigències d’un mercat que no para d’evolucionar. Les formacions necessiten reinventar-se permanentment per donar resposta a les noves demandes d’una societat en constant canvi. Aquestes són algunes de les novetats més destacades per al curs 2025-26.

]]>

La inclusió i l’atenció a la diversitat és un sector de l’educació que requereix una especialització cada vegada més personalitzada per esborrar les barreres dels joves amb necessitats educatives especials. L’objectiu és que tothom tingui dret a les mateixes oportunitats d’aprenentatge, independentment de quin sigui el seu context social i cultural o les seves habilitats i capacitats. Les universitats catalanes tenen màsters que posen l’accent en millorar l’atenció educativa de tots els infants i joves, un sector amb una demanda creixent.

]]>

Amb seu a Tarragona i 18 grups de recerca experimentals i computacionals, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) destaca per ser un entorn altament internacionalitzat. Un 42% del seu personal investigador prové de fora de l’Estat, especialment d’Itàlia, França i el Regne Unit.

]]>

A principis del 2021, la Generalitat de Catalunya va engegar el projecte del Catalunya Media City per crear un hub audiovisual i del videojoc al sud d’Europa que contribuís a transformar econòmicament i culturalment el país i que connectés el talent i millorés l’oferta de platós al país. El lloc que es va triar per fer-lo realitat van ser les Tres Xemeneies del Besòs, juntament amb el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) a Terrassa. Aquest 2025 el projecte ha fet un pas endavant: el departament de la Presidència n'ha assumit el lideratge i ha promogut la firma d’un protocol de col·laboració per alinear totes les institucions implicades i coordinar les actuacions que cal tirar endavant per fer-lo realitat.

]]>

Les escoles rurals són diferents de les que es poden trobar en entorns urbans. Són centres públics situats en pobles molt petits i tenen pocs alumnes. Tan pocs que, sovint, no separen els nens per cursos: encara que tinguin edats diferents, estudien junts. A Catalunya hi ha una seixantena d'escoles rurals –la majoria a les comarques gironines i a la Catalunya Central– i prop d'un centenar de zones escolars rurals, institucions formades per escoles rurals d’un entorn proper que es consideren com un centre únic. Treballar-hi és una experiència diferent.

]]>

Master Beyond Media (Elisava-Uvic-UCC)

]]>

Un curset de cinc tardes sobre actitud pedagògica en l'àmbit de la infermeria a la Universitat de Lleida. Una càpsula formativa breu de conceptes bàsics d'electromobilitat, a la Universitat Politècnica de Catalunya. Una altra proposta –aquesta en línia– per especialitzar-se en poda i sistemes de conducció a la Universitat Rovira i Virgili. Aquestes són només tres de les opcions que figuren dins el catàleg d'oferta formativa de microcredencials que elabora el Departament de Recerca i Universitats. És un concepte nou, però que està brotant amb força a totes les universitats del país. Les microcredencials són certificacions que validen els resultats de l'aprenentatge obtinguts en experiències formatives de curta durada, com ara un curs o una capacitació breu.

]]>

L'últim curs els màsters que s'imparteixen a les universitats catalanes han signat un any de rècord. Mai hi havia hagut tants alumnes matriculats en aquesta modalitat d'estudis. En total, són 51.882 estudiants que han optat per estendre el seu recorregut formatiu més enllà del grau o de l'antiga llicenciatura.

]]>

"El màster em va ajudar a especialitzar-me com a veterinari dins de la branca de la qualitat alimentària i a obtenir una visió realista del món empresarial", recorda Ismael Andrés Ramos, titulat del Màster Universitari en Qualitat d'Aliments d'Origen Animal que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona. "Malgrat la meva llarga experiència treballant en el sector esportiu, necessitava estar més al dia en matèries que són molt importants per la meva feina, com la fiscalitat, les finances i la comptabilitat", comparteix Montse Pujals, que va cursar el Màster en Direcció d'Empreses de l'Esport a la Universitat de Barcelona.

]]>

L’oferta de formació continuada de les universitats és ben àmplia i diversa, tant pel que fa als continguts com a la durada, el format i el cost. Independentment de la institució que l’ofereixi, tenen en comú aspectes com la internacionalització dels estudis, la col·laboració entre universitats, la interdisciplinarietat que va guanyant presència, i sobretot la capacitat de l’acadèmia per donar resposta als desafiaments que ens planteja el nostre dia a dia, i fins i tot la possibilitat d’avançar-se als possibles reptes de futur. Cada cop més la formació continuada és una opció que té molt present tant l’alumnat que acaba de graduar-se amb la finalitat d’accedir al doctorat, especialitzar-se o habilitar-se per exercir la professió, com professionals que tenen clar que actualitzar coneixements és essencial per progressar laboralment o reorientar la seva feina.

]]> Les universitats s’han convertit en referents per a la formació de les persones al llarg de tota la vida i són una peça clau per a les seves carreres professionals. Després de cursar un grau i establir les bases del coneixement, sorgeixen diferents moments de la trajectòria laboral en què segurament es necessita seguir aprenent, actualitzar i aprofundir continguts, o tenir les eines necessàries per reorientar-se professionalment. El que s’ha evidenciat al llarg dels anys és que des de l’acadèmia els docents tenen la visió necessària per detectar les necessitats formatives que sorgiran en el futur i poder donar resposta a noves realitats laborals.

]]> Segons les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el sector que fa referència a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha representat el 3,8% de l'ocupació a Catalunya, amb un total de 145.100 treballadors. En termes interanuals, l'ocupació en el sector ha crescut un 9,3%, molt per sobre de la mitjana de l'economia (+1,9%), i ha incrementat el nombre d'empleats en 12.400 persones.

]]>

Les microcredencials són cursos especialitzats i breus que permeten desenvolupar competències clau demandades pel mercat de treball. Es tracta de veure quines són les necessitats formatives de cada àmbit professional i a partir d’aquí es dissenyen aquestes experiències formatives de curta durada. Són una eina que promou l’ocupabilitat, ajuda a formar-se i actualitzar-se en nous perfils laborals i a adquirir habilitats necessàries per progressar professionalment.

]]>