Recordant la seva primera trobada amb Harry Dean Stanton, John Carroll Lynch esmenta un amic comú, Dabney Coleman, que era “un d’aquells actors que recordaries de moltes pel·lícules”. La definició també li escau a ell, a qui tothom recorda com el marit de Frances McDormand a Fargo o el possible assassí de Zodiac. Què fa, doncs, aquest prestigiós secundari debutant en la direcció amb un íntim i tendre homenatge a Harry Dean Stanton, a qui ni tan sols coneixia personalment abans d’interessar-se pel projecte? “Va sorgir l’oportunitat”, reconeix ell amb formalitat i una veu profunda. “Explicar la història d’un home que s’enfronta per primer cop a la mortalitat i fer-ho amb el Harry era massa bo per dir que no. I em veia capaç de fer-ho”. A més, no calia que el director fos íntim de l’homenatjat: ja ho eren els guionistes del film, amics seus des de feia dècades.

És un d’aquells actors que sap que la seva cara és part de la història”, va dir l’actor i dramaturg Sam Shepard de Harry Dean Stanton. Shepard, que va morir ara fa dos mesos, i Stanton, que ho va fer divendres als 91 anys, tenien una gran amistat. La mirada melancòlica i la cara demacrada de Stanton formen part de grans films com París, Texas (1984),escrita per Shepard i dirigida per Wim Wenders, i Repo man (El recuperador, 1984) d’Alex Cox. “Finalment he interpretat el paper que volia. Encara que no torni a fer cap més pel·lícula estaré content”, va dir l’actor després de posar-se en la pell de Travis Henderson al film de Wenders.