<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Kapka Kassabova]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/kapka-kassabova/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Kapka Kassabova]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Viatge a la frontera més desconeguda i perillosa d'Europa]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/viatge-frontera-mes-desconeguda-perillosa-d-europa_130_5546641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3419fec5-9682-4f57-819b-669ceed7f2f0_16-9-aspect-ratio_default_1053892.jpg" /></p><p>Quan era tot just una nena, Kapka Kassabova (Sofia, 1973) estiuejava amb la família en un poble del sud de Bulgària aparentment idíl·lic anomenat Mitxurin durant l'època soviètica (actualment, Tsarevo). "Em podia considerar una privilegiada, perquè amb els pares, que eren científics, anàvem de vacances, mentre que molts dels nens que coneixia dedicaven l'estiu a treballar als camps de tabac", recorda ara, coincidint amb la publicació de la primera traducció catalana d'un llibre seu, <em>Frontera </em>(Comanegra, 2025; traducció d'Ariadna Pous), que va presentar <a href="https://llegim.ara.cat/actualitat/10-imprescindibles-festival-kosmopolis-2025_1_5531028.html" >al festival Kosmopolis del CCCB</a>. "En aquells moments jo no podia saber que, als pobles de l'anomenada Riviera Roja, de cada dos cambrers, un treballava al servei de la Seguretat de l'Estat búlgara, i que hi havia també multitud d'agents del KGB i de la Stasi vigilant en secret els estiuejants de l'Alemanya de l'Est: alguns d'ells hi anaven per endinsar-se al bosc de la Strandja, travessar la frontera i començar una nova vida lluny del comunisme", explica.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/reportatges/viatge-frontera-mes-desconeguda-perillosa-d-europa_130_5546641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Nov 2025 17:00:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3419fec5-9682-4f57-819b-669ceed7f2f0_16-9-aspect-ratio_default_1053892.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una imatge de la frontera entre Bulgària i Grècia, a la dècada dels 80]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3419fec5-9682-4f57-819b-669ceed7f2f0_16-9-aspect-ratio_default_1053892.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L'escriptora Kapka Kassabova ha recorregut centenars de quilòmetres entre Bulgària, Grècia i Turquia per explicar les històries d'alguns dels seus habitants, explorar-ne els traumes del passat i fins i tot arriscar la seva vida]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
