Descansar en pau s'està convertint en tot un repte al cementiri de Montjuïc. A l'onada de robatoris en nínxols que hi va haver aquest estiu, quan uns lladres van profanar més de 160 tombes per fer-se amb joies dels difunts, s'hi ha sumat en els últims mesos un altre acte de pillatge. Algú s'ha endut pràcticament tota la barana de ferro forjat que encerclava la terrassa del panteó Coromina, un dels pocs d'estil modernista que hi ha al cementiri.

Al llarg de l'última dècada, i a mesura que el necroturisme s'ha anat consolidant arreu, cada vegada més gent s'acosta als cementiris quan, per fi de vacances, pot escapar-se a algun indret per descobrir. Fins i tot hi ha casos extravagants. Sense anar més lluny: “Una parella de nord-americans va venir al cementiri de Montjuïc a fer-se les fotos de casament, vestits de nuvis”.

Si avui morís un poeta català, per més mediàtic que fos, ¿penseu que l’acomiadarien 300.000 persones? Si hi anessin 300 persones ja seria un exitàs, oi? 300.000 és la multitud que va participar als actes de comiat de Jacint Verdaguer, l’any 1902, al seguici que va desfilar pel centre de Barcelona. La xifra pren encara més valor si tenim en compte que és més de la meitat de la població d’aleshores d’aquesta ciutat (tenia 550.000 habitants).

Les famílies afectades per l'esfondrament de 144 nínxols del cementiri de Montjuïc recondueixen la seva lluita. Després d'haver esgotat la via penal -a través de la qual no han aconseguit fruits- ara han interposat una demanda civil contra l'equip de Colau. Els afectats denuncien falta de documentació a una seixantena de familiars que encara desconeixen on son, a hores d'ara, els ossos de les persones que tenien enterrades als nínxols afectats per l'esfondrament.

Han passat deu mesos des que un bloc de nínxols es va enfonsar al cementiri de Montjuïc. I els familiars d'algunes de les persones que hi havia enterrades en els 144 nínxols afectats –68 van cedir i 76 es van enderrocar a continuació – encara tenen moltes més preguntes que respostes. Diuen que no tenen certeses d'on són les restes dels seus difunts i denuncien que se'ls ha tractat de manera negligent i que han hagut de batallar, per exemple, per aconseguir que es facin proves d'ADN per identificar les restes i que encara no han rebut cap resultat oficial. Per tot plegat, avui un grup organitzat d'afectats han presentat una querella criminal contra Eloi Badia, com a president de Cementiris de Barcelona i regidor de Presidència; Jordi Valmaña, com a gerent de Cementiris, i Dominika Nociarovà, antropòloga directora que ha dirigit les tasques d'exhumació i identificació dels cadàvers.

El govern municipal de Barcelona estudiarà si augmenta la taxa de conservació del cementiri de Montjuïc després de l'accident del setembre passat en què es va desplomar un bloc de 144 nínxols. Des de l'incident ja s'ha acordat augmentar la dotació pressupostària per al manteniment de les instal·lacions, però ara s'haurà de valorar si aquest sobrecost s'aplica a la taxa de conservació o no.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha alertat aquest dimecres del mal estat de molts nínxols al cementiri de Montjuïc. Vilà ha fet arribar a l'Ajuntament els resultats de la investigació sobre l'esfondrament el 20 de setembre de 144 nínxols del cementiri, en els quals la síndica mostra els seus dubtes sobre el fet que l'incident fos imprevisible, tal com conclouen els informes tècnics encarregats per Cementiris a dos arquitectes. En aquest sentit, assenyala la possible existència de responsabilitat municipal en els danys ocasionats per l'ensorrament del bloc de nínxols, en no haver pres actuacions preventives per donar més seguretat a la construcció.

“Per deixadesa, però han profanat la tomba del meu pare”. Cristina Garcia és una de les afectades de l’ensorrament, ara fa una setmana, d’un bloc amb 140 nínxols al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Feia dos anys que havia enterrat el seu pare i ha vist com, de cop, el procés de dol recomençava de la pitjor manera possible. És molt crítica amb la manera com des de l’Ajuntament i des del mateix cementiri s’està gestionant l’incident. Sobretot, amb el fet que no s’hagi fixat com a imprescindible fer proves d’ADN per poder identificar cada difunt. Segons va explicar ahir el regidor de Presidència del consistori, Eloi Badia, les tasques de recuperació, identificació i reinhumació dels difunts es fan amb la col·laboració d’un equip d’antropòlegs, que són els que decidiran fins a quin punt és necessari i viable fer proves d’ADN o d’algun altre tipus per tenir clar a quin nínxol pertanyien les restes.

La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha obert una investigació sobre l'ensorrament de 140 nínxols al cementiri de Montjuïc. L'accident ha suposat la barreja de diferents restes òssies, que ara s’hauran de recuperar. Vilà opina que si l’enfonsament s'ha degut a la mala conservació i a la falta de manteniment –fets que vol esbrinar– es podria derivar una responsabilitat de l’empresa municipal, Cementiris de Barcelona, en l’accident.

Un bloc de 140 nínxols del cementiri de Montjuïc de Barcelona es va ensorrar parcialment divendres per causes que s'estan investigant. Segons fonts del consistori barceloní, l'esfondrament va ser entre les 07.00 i les 07.30 i ha fet que algunes restes òssies hagin quedat al descobert i s'hagin barrejat.