Quin és l'efecte d'una campanya electoral? Tenint en compte que la gran majoria dels ciutadans no segueixen el dia a dia dels partits, l'estratègia per captar el vot de l'indecís s'ha de basar en la repetició i en els grans impactes. Arribar a connectar amb el votant que dubta i mobilitzar el convençut són els dos grans objectius d'aquests quinze dies en què l'exposició mediàtica és màxima, encara que segueixin competint amb l'última estrena de Netflix o la gala 10 d'Eufòria. La importància de la campanya, més enllà que se segueixi en diagonal, es justifica pel fet que cada cop són més els electors que dubten fins al final. En les últimes eleccions espanyoles, per exemple, el 40% dels ciutadans que hi van acabar participant van decidir el seu vot durant aquestes dues setmanes prèvies. I és aquí on és clau adaptar el missatge al perfil de l'indecís. Sobre el paper, el 12-M aquesta serà una feina que tocarà fer especialment al PSC, a ERC i al PP, els tres partits que tenen més camp per córrer segons desprenen les dades de les dues entregues de l'enquesta de l'ARA, elaborada per YouGov.

Des de l’any 2012, quan CDC es va pronunciar a favor de l’estat propi, que hi ha majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya; i si parlem de majoria absoluta nacionalista –comptant CiU i ERC–, n'hi ha des del 1984. Ara bé, aquesta dinàmica històrica pot canviar en aquestes eleccions del 12 de maig, segons la demoscòpia. Aquesta possibilitat surt reflectida en l'enquesta de l'ARA elaborada per Yougov, en què la majoria independentista no té assegurat arribar al llindar dels 68 diputats. Sembla que el trencament d'aquesta legislatura només ha afegit frustració a les files sobiranistes. La dada que dona l'enquesta és rellevant: tan sols un 16% de tots els electors que es van abstenir el 2021, en plena pandèmia, ara anirien a votar per opcions independentistes, davant d'un 37% que ho farien per opcions no independentistes. És a dir, Junts, Esquerra i la CUP no aconseguirien recuperar l'embranzida, ni molt menys els 700.000 vots que van perdre en termes absoluts entre els comicis del 2017 i el 2021, malgrat que ara fa tres anys van sumar el rècord històric de 74 diputats.

Durant la campanya de les eleccions del 12 de maig, els partits s’acusen els uns als altres de ser els responsables de totes les coses negatives del país. Ells es presenten, en canvi, com la garantia de solució a tots els problemes. En una societat en què cada cop escassegen més les majories absolutes, tot això s’acaba l’endemà de les eleccions, quan comencen les negociacions per pactar el govern. La primera part de l’enquesta de l’ARA, publicada aquest diumenge, dibuixa un hemicicle de difícil gestió, sense que cap dels blocs que han configurat les majories en l’última dècada sumin per ells mateixos. Qui voldrien de socis els seus votants? Les respostes són força aclaridores: els votants independentistes no volen pactar amb el PSC. En cas que quedessin per darrere de Junts, els d’ERC preferirien investir Carles Puigdemont (41%) abans que Salvador Illa (26%), i els percentatges són encara més clars en el cas de Junts: si quedessin per darrere d’Esquerra, els seus votants voldrien una investidura de Pere Aragonès (41%) molt per davant d’una d’Illa (12%).

La incògnita generada per Pedro Sánchez al voltant de la seva continuïtat al govern espanyol ha monopolitzat l'atenció d'aquests primers dies de campanya, però encara hi ha qüestions que, tard o d'hora, estan destinades a ser protagonistes fins a les eleccions. L'amnistia és clarament una d'elles i la majoria dels catalans, un 58% segons l'enquesta de l'ARA elaborada per YouGov, hi estan a favor. Els votants independentistes que la defensen són l'amplíssima majoria (per sobre del 90%), però també en són partidaris majoritàriament tant els votants dels comuns (79%) com els del PSC (52%). Entre els socialistes, però, hi ha una forta divisió perquè el 48% estan en contra de l'amnistia, fet que ha provocat més d'un maldecap en l'equip de campanya dels de Salvador Illa, conscients que és un tema que els interessa mantenir en segon pla.

La nit del 12 de maig el PSC molt probablement podrà revalidar i fins i tot ampliar la victòria en vots que ja va aconseguir fa tres anys a Catalunya. Però ¿podrà governar? Aquesta és, de fet, la principal incògnita en una de les eleccions al Parlament més incertes de la història. Per què? Perquè els blocs estancs amb què s’havien distribuït els partits des de l’eclosió del Procés podrien quedar curts, tots. L’enquesta de l’ARA, que porta el segell de YouGov, dona les claus per saber cap on va el país després d’anys marcats per la inestabilitat.

Diumenge, quan l'escrutini hagi finalitzat i ja tinguem els resultats definitius de les eleccions de Barcelona, la partida per governar la capital catalana tot just acabarà de començar. Els pactes postelectorals, ja ho saben, són la clau que obre i tanca portes a l'Ajuntament, i per això, amb les cartes que hagin repartit les urnes ja a la mà, els partits començaran a fer càlculs sobre quines aliances són possibles i quines no. Com que el debat sobre els pactes postelectorals fa dies que protagonitza la campanya, l'ARA ha volgut aprofitar la seva enquesta per preguntar als barcelonins quines són les seves preferències en aquest camp: a continuació exposem algunes de les conclusions.

La tendència és sostinguda almenys des del mes de gener. Ada Colau ha anat recuperant el terreny perdut a les enquestes i arriba a l'última setmana de campanya amb moltes opcions de revalidar l'alcaldia. Avui aconseguiria un 20,5% dels vots i entre 9 i 11 regidors, segons la tercera onada de l'enquesta de l'ARA, elaborada a partir de les dades recollides per Netquest. La candidata dels comuns superaria en més de dos punts els seus principals rivals en la cursa per Barcelona: Jaume Collboni i Xavier Trias empaten a la segona posició amb el 18% dels vots i entre 7 i 9 regidors al consistori. Si amb Colau –i també amb Trias– la tendència és a l'alça, amb el candidat socialista passa a la inversa i se li complica la victòria que tenia coll avall ara fa uns mesos.

Arriba l'hora de la veritat al Mundial de Qatar. Després de la classificació de l'Argentina per a la final, la talentosa França ha acabat amb la fe i la gesta del Marroc. El partit decisiu es disputarà el 18 de desembre, qui creieu que serà el guanyador de la Copa del Món? 

Equador de campanya i encara tot per decidir. Les eleccions més estranyes de la història de Catalunya arriben a la recta final amb igualtat màxima per definir un guanyador, molts vots per decantar-se i incertesa absoluta per saber quins seran els pactes postelectorals. L’enquesta de l’ARA pronostica un triple empat tècnic amb ERC lleugerament per davant, el PSC en segon lloc i JxCat en tercer. Els republicans igualarien els resultats del 2017, quan van ser tercers, però els podria servir per assolir aquest cop la victòria. Amb entre 30 i 32 escons, els socialistes els seguirien en el recompte de seients al Parlament, tot i quedar-se per sota en nombre de vots i, amb 29 o 30 diputats, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont no perd de vista la primera posició. Entre ERC (21,8% dels vots), PSC (20,7%) i Junts (19,7%) no hi ha prou diferència per poder fer un pronòstic definitiu, tenint en compte que el marge d’error de l’enquesta se situa en el ±3,4%. Qualsevol dels tres podria guanyar.

Seguim amb l'anàlisi dels resultat de l'enquesta de l'ARA feta per l'Institut Opinòmetre. ERC guanyaria les eleccions a Catalunya amb 40 escons. El partit que capitanegen Sánchez i Carles Puigdemont cauria fins als 26 escons. La CUP pujaria a 10-11 diputats. Ciutadans s'estancaria i el PSC obtindria una lleu pujada. Finalment, el PP no obtindria prou vots per entrar al Parlament.

En la volatilitat en què s’ha instal·lat la política catalana hi ha una variable repetida: ERC lidera totes les enquestes preelectorals. Curiosament, l’únic sondeig que ho ha desmentit és el real, les urnes del 21-D, celebrades en unes circumstàncies excepcionals que tombaven qualsevol previsió feta fins aleshores. Recuperats del sotrac electoral, malgrat l’altre sotrac -el de la repressió-, els republicans semblen reforçats i tornen a imposar-se. Segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA, ERC guanyaria les eleccions al Parlament.

El líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha interpel·lat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en relació als resultats de l'enquesta de l'Institut Opinòmetre per a l'ARA i que fixa en un 80% el percentatge de catalans partidaris d'un referèndum acordat: "Vostè demanava el 75% però som el 80%", recorda Cuixart a Sánchez a través d'un tuit, i assegura que "desatendre aquesta realitat és un insult a la democràcia".

Si ens entretenim gaire en l’escuma de les declaracions públiques i la desorientació política que transmeten alguns dels principals actors de la primera línia, podríem arribar a la conclusió que hi ha una manca de lideratge responsable que porta el país a la deriva. Però la situació és bastant menys dramàtica si s’escolta l’opinió pública. L’enquesta que aquest diumenge i dilluns publiquem a l’ARA és una bona radiografia d’on són les majories de la societat. Què volen fer i com ho volen fer la majoria dels catalans i quins són els consensos socials a finals del 2018?

Dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va instar els independentistes a portar-li una proposta que aplegués, almenys, el suport del 75% del Parlament. Un consens suficient, entenia ell, per representar de manera clara la societat catalana i poder abordar amb garanties la solució a un conflicte institucional que sembla enquistat. El sobiranisme no s’ho va pensar gaire i va tornar a respondre amb el referèndum, i les dades ho corroboren. Un 80,4% dels catalans es mostren favorables a la convocatòria d’un referèndum acordat entre la Generalitat i la Moncloa per votar sobre la independència de Catalunya, segons els resultats de l’enquesta que l’ARA publica aquest diumenge a l'edició de paper i que tindrà continuïtat dilluns, amb una projecció electoral. I no és l’únic consens relacionat amb el Procés per sobre del 75%. El rebuig a la presó dels líders polítics, a les acusacions de rebel·lió i a l’aplicació de l’article 155 també superen aquest percentatge.

L’estratègia jurídica i policial de l’Estat per reprimir el referèndum de l’1 d’octubre va començar amb la suspensió de la llei que l’empara per part del Tribunal Constitucional (TC), però ha continuat amb accions de la fiscalia contra els alcaldes; de la Guàrdia Civil contra les impremtes que s’encarregaven de la cartelleria i les paperetes, i dels Mossos i les policies locals contra les persones que han enganxat cartells sobre l’1-O. Les accions contra empreses i persones són àmpliament rebutjades per la ciutadania, segons es pot extreure de l’enquesta de l’ARA. Un 75,8% dels enquestats consideren que no s’han de perseguir penalment els ciutadans i les empreses que col·laborin en l’organització del referèndum, i només el 14,4% consideren que sí que s’hauria d’actuar contra ells.

Si avui se celebrés un referèndum per votar la Constitució espanyola, només el 27,8% dels catalans hi votarien a favor, segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA, una xifra molt llunyana al 90,46% dels votants que van aprovar-la el 1978 en un referèndum que a Catalunya va tenir una participació del 67,91%. El fet que menys d’un terç dels ciutadans confiïn avui en el text que el govern espanyol branda per frenar el Procés demostra que, per a la majoria dels catalans, la Constitució ja no té validesa per donar-los resposta. I també demostra que és ineficaç l’argument que esgrimeixen els partits espanyolistes quan, sovint, recorden que Catalunya va avalar massivament la Constitució. Parlar del text constitucional com un marc inamovible i argumentar que Catalunya li va donar suport fervorosament ja partia amb un biaix: la majoria dels catalans no l’han pogut votar. L’enquesta rebla aquesta dada: si poguessin, tampoc la votarien. La xifra del 27,8% podria ser una mica més elevada si tenim en compte que hi ha un 18,7% d’indecisos. El 39,7% hi votarien en contra i l’11,3% afirmen que s’abstindrien.