22 joves van ingressar l'any passat a la unitat de referència de psiquiatria infantil i juvenil (URPI) de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Cinc casos més que l'any anterior. Rere cada intent hi ha un immens sofriment i la desesperació dels mateixos joves amb risc de suïcidi i també de les seves famílies, que supliquen més recursos perquè les administracions "no deixin morir" els seus fills i dotin de més recursos el sistema d'atenció a la salut mental infantojuvenil. "A l’hora de decidir pressupostos, d’apostar-hi de debò, sempre és l’última de la cua. Quan un adolescent està en crisi, tres mesos d’espera per al psicòleg de la sanitat pública no són una simple demora administrativa. Són una eternitat que pot tenir conseqüències fatals", lamenta la periodista Sònia Cebrian, mare d'una jove de 16 anys que ha estat ingressada a la unitat d'ingrés infantil i juvenil de l'Hospital de Santa Caterina de Salt per un intent de suïcidi. Hi ha estat durant quinze dies i aquest dimecres ha rebut l'alta. "Els professionals, els de la sanitat i els de l'educació, estan desbordats i no arriben a tot, i les famílies improvisen pedaços que només els permeten mantenir el cap fora de l’aigua a base de lluita i solitud", afegeix Cebrian.

“Em sentia molt diferent de tothom, tenia la sensació de sentir-me dèbil a l'escola i vaig desenvolupar ansietat i molts sentiments de tristesa”, explica la Mireia, que ara té 23 anys i recorda com va ser gestionar l’ansietat i la depressió durant l’adolescència. “Em quedava a classe, no sortia al pati, arribava tard, no tenia ganes de parlar amb les amigues. Tot semblava normal, però internament estava malament i em vaig anar aïllant”, comenta sobre els atacs d’ansietat que van aparèixer als catorze anys i que no va poder verbalitzar fins als setze.

Una de les moltes lliçons que va deixar la pandèmia de covid-19 és que cal cuidar i protegir la salut mental dels joves, ja que el seu malestar emocional ha augmentat des de la irrupció del coronavirus, ara fa sis anys. Malgrat que cada cop hi ha més conscienciació sobre aquesta problemàtica i en conseqüència es destinen més recursos públics a revertir la situació, les dades mostren que hi ha un elevat nombre d'estudiants catalans que continuen patint. Entre el 2024 i el 2025, per exemple, un 30,6% dels estudiants d'entre 16 i 22 anys a Catalunya han tingut pensaments suïcides, és a dir, gairebé un terç han pensat en el suïcidi, se l'han plantejat o fins i tot l'han planificat. A més, un de cada quatre (25,9%) s'ha autolesionat i un de cada deu (10,6%) ha intentat suïcidar-se.

Gairebé sis anys després de la sacsejada que va suposar el confinament per la covid, els indicadors de la salut mental dels joves comencen a donar símptomes de millora. No es pot afirmar que els efectes de la crisi es puguin donar per superats, però sí que els que ara tenen entre 15 (eren nens el 2020) i 29 anys diuen tenir uns hàbits i comportaments més saludables, si bé en la majoria dels casos els resultats encara són pitjors que abans del 2019.

Hi ha una generació que viu amb l’aigua al coll i el cor accelerat. Una generació que ha crescut entre pantalles i incerteses, que mira al futur amb un somriure cansat i una pregunta als llavis: “Com hem d’aprendre a viure si tot sembla massa?”