Com més gran em faig, menys entenc les ciutats. No perquè m’hagin deixat de fascinar, sinó perquè cada vegada em costa més creure’m determinats relats. El món contemporani viu immers en debats urbans que semblen desconnectats de la realitat: paràmetres, densitats, aprofitaments, valors residuals… I jo camino pel meu barri i només m’interessen els jardins, les olors, les boires al matí, les places i les terrasses ben assolellades per fer-hi un cafè i llegir en paper per no enganxar-me al mòbil.