Quan, fa pràcticament una dècada, Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va publicar Haru (Catedral, 2016), va aconseguir fer realitat dos dels seus somnis: "Arribar a explicar una vida sencera", la d'una noia japonesa que començava un llarg camí d'aprenentatges estudiant tir amb arc, i, tant o més important, "desaparèixer en el text". Des de llavors, Company no ha signat cap més novel·la ni llibre de relats amb el seu nom: a més de La planta carnívora (Proa, 2021) i Penediments (Navona, 2023), tots dos escrits per Andrea Mayo, ha anat aprofundint en l'univers de Haru a través de diversos llibres: "Magókoro (Catedral, 2019) és la carta que un dia escriu el pare de Haru a la seva filla i que a la primera novel·la no havíem llegit, Ja no necessito ser real (Univers, 2020) explica una volta al món narrada per la Haru i Teoria de la resta (Comanegra, 2022) reflexiona al voltant de l'existència com un camí cap a la reconciliació", explica des de Casa Abacus amb una nova aportació a la galàxia de la protagonista acabada de sortir del forn.